Avançament: La tortura soferta per la fotoperiodista Mireia Comas

Arriba a les llibreries el nou llibre de l’escriptora Gemma Pasqual i Escrivà, Torturades, Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror (Comanegra). Prop de dos anys d’investigació i una gran quantitat d’entrevistes han fet que l’autora, articulista d’opinió de VilaWeb, se sàpiga de memòria els replecs més foscos de la comissaria de policia de Via Laietana. 

Us oferim en exclusiva un dels capítols del llibre, el que protagonitza la fotoperiodista i fotògrafa documental Mireia Comas. “Als anys noranta es va dedicar a documentar el moviment okupa i intervencions policials durant manifestacions i desnonaments, fet pel qual ha estat detinguda en diverses ocasions i ha viscut la trista realitat de ser víctima d’abusos policials […]”.

Llegiu el capítol sencer del testimoni de Mireia Comas, “A través d’un objectiu”, dins del llibre Torturades de Gemma Pasqual (Comanegra). 

Jordi Puig, editor de Comanegra, ens parla del llibre, de l’autora i del paper de Comanegra:

“Hi ha uns pocs llibres, entre el maremàgnum de llibres que es publiquen cada any, que transcendeixen les funcions habituals de la literatura. Llibres capaços de sacsejar-ho tot per allà on passen, de trencar silencis, complicitats i impunitats de vergonya profunda. De canviar de debò alguna cosa que està podrida. Pel que tracten i per com ho tracten. Per què assenyalen, per qui assenyalen; contra què s’alcen i amb qui decideixen anar de la mà. Sense embrancar-se de tant en tant en un llibre d’aquests, la feina de l’editor s’assecaria, acabaria perdent el sentit. 

Per a Comanegra, Torturades és un compromís de cap a peus. Fer un llibre com aquest no és senzill i requereix, primerament, una sintonia plena pel que fa als objectius del projecte. Fins on estàs disposat a arribar, senzillament. Amb la Gemma Pasqual fa prou temps que ens coneixem, i hem compartit prou conversa i complicitat per saber, ella i nosaltres, que això només ho podíem fer junts. La feina de l’autora és per treure’s el barret, perquè aquí, més que mai, s’havia de posar al servei dels altres: concretament, de les vint-i-dues dones a qui dóna veu. Ho fa trobant l’estil adequat a cada capítol, des del més introspectiu al més eixut, gairebé telegràfic, per mostrar la brutalitat a seques.

Per tirar endavant un projecte com aquest també es necessiten temps i diners, que ben sovint són la mateixa cosa. El temps i els diners són l’obstacle principal de l’assaig català. Pel que fa als diners, tinc un motiu d’orgull: Torturades és la primera investigació que impulsem i paguem des d’un primer moment, a banda dels corresponents drets d’autor. No era un risc a cegues, ni de molt, perquè sabíem que teníem la millor autora per fer-ho; pel seu compromís, per la seva sensibilitat (que se’n necessita molta) i pel seu talent i capacitats, que aquí em sembla que fan un altre pas endavant molt important. I pel que fa al temps, una puntualització: aquesta investigació de prop de dos anys es podria haver allargat dos o cinc anys més, tristament, perquè el pou de vergonya que amaga la comissaria de Via Laietana sembla que no tingui fons. Però el que denuncia Torturades és tan bèstia que la seva publicació ens ha cremat als dits durant mesos. Era un llibre urgent.”