Avançament editorial: ‘La ciutat’ de William Faulkner i ‘Irlanda indòmita’ de W.B. Yeats

El dimecres 4 de novembre arriben a les llibreries dos nous volums d’altura del catàleg d’Edicions de 1984: ‘La ciutat’, de William Faulkner (traduït per Maria Iniesta), que és el segon volum de la trilogia dels Snopes, i ‘Irlanda indòmita’, la més extensa antologia de poemes de W. B. Yeats (traduït de Josep M. Jaumà en una edició bilingüe), publicada en el 150è aniversari del naixement del poeta. Us oferim un avançament de tots dos volums. A més, tot seguit podeu llegir les raons de publicar aquests clàssics en veu l’editor de 1984, Josep Cots.

Irlanda indòmita. 150 poemes de W.B. Yeats

Edicions de 1984 continua amb l’esforç d’oferir al lector obres d’autors universals que tenen un valor absolut com a obres, però que també representen una mena de reparació, ateses les dificultats per oferir-les en la seva totalitat en llengua catalana. En l’àmbit de la poesia, fa temps que el lector pot fruir de les obres completes d’Anna Akhmàtova, Brodsky, Blai Bonet, Walt Whitman o Mandelstam, tots ells editats per aquest segell. Ara, finalment, veu la llum la més extensa antologia que s’ha traduït mai en català d’un dels poetes més importants del segle XX, W. B. Yeats, que juntament amb Auden, Eliot i Pound conformen els pilars sobre els quals s’alça la poesia moderna d’expressió anglesa.

‘Irlanda indòmita. 150 poemes’ de W.B. Yeats, amb traducció de Josep M. Jaumà, permet un recorregut total per la poètica d’aquest premi Nobel irlandès. Una poètica en constant evolució, en la que la passió i l’intel·lecte formen part de la mateixa cosa, bella i reflexiva alhora, sovint angoixada sobre l’experiència viscuda.

Com Whitman en els joves Estats Units d’Amèrica, Yeats també crea una literatura nacional irlandesa, o més aviat la dignifica. Tal com diu Jaumà en el pròleg: «Yeats dedicà tota la seva vida a teixir una nova cultura irlandesa basada en les arrels originals celtes, encara vives en el poble, dignificada pel rigor intel·lectual i per un art i unes maneres altament passionals i alhora molt formalitzades.» Un rigor intel·lectual que pren diverses formes al llarg de la vida del poeta i que aquest volum recopila de manera exacta: des del primer romanticisme, passant pel misticisme de to llegendari, la mirada sobre els tràgics esdeveniments contemporanis, l’avantguarda de principis de segle XX i, ja al final de la vida del poeta, l’aparició d’un nou vigor causat per l’enardiment dels instints del sexe i la ira contra la vellesa.

Podríem dir que aquest volum, com el ‘Fulles d’herba’ de Walt Whitman, no és una antologia de poesia, sinó el testimoni d’una vida. Us oferim uns poemes.

‘La ciutat’ de William Faulkner

Massa sovint autors com Faulkner imposen respecte… i por. Naturalment, un dels millors escriptors de tots els temps ha d’imposar respecte i admiració, però mai por. Així ho van entendre l’exèrcit de lectors que van emprendre la lectura de ‘El llogaret’, el primer volum de la famosa Trilogia dels Snopes. Ara, amb ‘La ciutat’, els lectors que van veure la família Snope evolucionar i multiplicar-se fins a prendre el control espiritual d’un poble de mala mort del comptat de Yoknapatawpha, el ja mític El Revolt del Francès, podran admirar com Flem Snopes pren el control de la ciutat de Jefferson.

En ‘La ciutat’, escrita disset anys després de ‘El llogaret’, el narrador és un nosaltres, un narrador col·lectiu que inclou els tres narradors d’aquesta novel·la: Charles Mallison, Gavin Steves i Charles Mallison, que relaten l’implacable ascens social d’una de les creacions més memorables de Faulkner, l’enigmàtic Flem Snopes, l’arquetip del Poder que comença i acaba en si mateix, un poder inútil i estèril, destructiu.

Amb episodis típicament «faulknerians» de gran profunditat i d’altres amb una bona dosi d’humor, el lector retrobarà en ‘La ciutat’ la potència d’una de les veus més importants de la literatura de tots els temps, que ja va deixar una petjada inesborrable en els lectors de ‘El llogaret’, el qual ja ha estat reeditat en una ocasió, senyal de la bona acollida que ha tingut entre els lectors i llibreters catalans.

Hem volgut oferir als lectors de Vilaweb un fragment brillant del llibre que no és pas del començament. El fragment explica els moviments estranys de Flem Snopes un cop s’ha apoderat del banc de la ciutat. No importa, si el lector d’aquest fragment se sent perdut. Tal com deia Faulkner: «El que jo pretenc és explicar la veritat essencial d’aquelles persones i dels seus fets, aquest és l’objectiu; els fets en si no són gaire importants.»