14.01.2023 - 21:50
Adesiara recupera el vessant de novel·lista de Domènec Guansé, un dels activistes culturals que va marcar la crítica i el periodisme de la primera meitat del segle XX. La setmana entrant arriba a les llibreries Una nit, novel·la considerada com la més destacada de l’autor, del període anterior a la guerra del 1936-1939. Amb la dictadura, Guansé es va exiliar a Santiago de Xile, on va continuar escrivint i va retornar a Catalunya el 1963, on es va morir el 1978. Adesiara també té publicat del mateix autor Retrats d’exili, en què s’apleguen els articles que va publicar en revistes de la diàspora sobre alguns dels noms més importants de la intel·lectualitat catalana.
A Una nit, l’autor s’endinsa en les cavil·lacions de Maurici Pomerola, que rep una carta que anuncia la mort, en plena jovenesa, de la noia de qui havia estat enamorat. Impel·lit a rememorar el passat i aclarir els seus sentiments durant la vetlla de la difunta, el protagonista arriba a una conclusió d’allò més inesperada.
Llegiu un fragment d’Una nit, de Domènec Guansé (Adesiara).
L’editor, Jordi Raventós, explica als lectors de VilaWeb:
“Testimoni de la modernitat literària de la Catalunya republicana
Una nit, de Domènec Guansé és una petita gran novel·la (petita de dimensions; gran respecte de la qualitat literària) que, com moltes altres que es van escriure a Catalunya als anys trenta del segle passat, ha dormit el son dels justos fins als nostres dies. I va precedida d’un excel·lent estudi introductori d’Antoni Isarch.
Reconegut com a crític, periodista i assagista, Domènec Guansé (1894-1978), de qui ja vam editar els Retrats de l’exili el 2015, també es va fer un nom com a escriptor teatral i com a narrador. Va publicar diversos reculls de contes i algunes novel·les abans de la guerra civil, entre els quals destaquen La Venus de la careta, Les cadenes d’Eva i, sobretot, Una nit, que va sortir a llum per primer i únic cop l’any 1935, mesos abans de l’esclat de la guerra. Forçat a expatriar-se l’any 1939, va viure a França, i el gener del 1940 es va establir a Santiago de Xile, on es va convertir en una figura clau de la intel·lectualitat catalana de l’exili.
Guansé, molt bon coneixedor de la literatura europea del moment i amatent a les novetats que en aquest sentit es coïen a l’estranger, es va emmirallar per confegir aquest relat en la modalitat narrativa que Guillem Díaz-Plaja designà com a ‘novel·les d’una jornada’, a l’estil de les de James Joyce (Ulisses), Stefan Zweig (Vint-i-quatre hores de la vida d’una dona), Virginia Woolf (Mrs. Dalloway) i Frank Swinnerton (Nocturn), per posar-ne només alguns exemples il·lustres.
A això cal afegir una gran capacitat de penetració psicològica, una prosa depurada i un esforç de síntesi considerable ―el volum, que inclou l’esmentat estudi introductori, arriba tot just a 140 pàgines. Una nit és, de fet, una descripció admirable de les cavil·lacions del protagonista, Maurici Pomerola, que rep una carta anunciant la mort en plena jovenesa de la noia de qui havia estat enamorat. Impel·lit a rememorar el passat i aclarir els seus sentiments durant la vetlla de la difunta, el protagonista arriba a una conclusió d’allò més inesperada, que sorprendrà més d’un lector.
Totes aquestes característiques, i principalment la voluntat de l’autor de situar la prosa catalana, amb aquesta obra, en la modernitat literària de l’època, converteixen aquesta amena narració en una peça ineludible per a la comprensió del mapa novel·lístic de pre-guerra.”
Jordi Raventós, editor d’Adesiara.
