12.05.2018 - 22:00
Aquesta setmana entrant, arriba a les llibreries l’obra de no ficció Una família americana (Ara Llibres), de J.D. Vance, en una traducció d’Albert Torrescasana i un pròleg que signa Jordi Graupera. Un llibre que ha impactat la societat nord-americana, que ha permès obrir un debat sobre com la classe treballadora blanca i sense recursos, anomenada hillbillies, ha fet una deriva cap al populisme. L’advocat J.D. Vance va néixer en una d’aquestes famílies i és amb la història de les tres últimes generacions que ens acosta a la realitat i l’evolució d’un sector social desfavorit dels Estats Units, determinant en l’arribada a la Casa Blanca de Donald Trump. Podeu llegir la introducció amb què J.D. Vance encapçala el llibre.
L’editor Miquel Adam accentua els elements a destacar d’aquesta novetat editorial:
«Una família americana. Unes memòries reveladores per entendre els EUA d’avui, amb traducció d’Albert Torrescasana, és un llibre important, crucial: el riquíssim debat que ha obert en la societat americana –més enllà del fenomen editorial que ha comportat–, així ho certifica. Vance ha posat el dit a la nafra, ha tocat os. Les seves memòries revelen una veritat poc o gens coneguda, la dels hillbillies –o classe treballadora nord-americana, blanca i pobra. I ho fan exhibint un gran talent literari i l’autenticitat que beuen de la pròpia experiència. Una veritat, la dels hillbillies, que les persones preocupades per l’esdevenir del nostre món no podem obviar de cap manera… Perquè la tenim més a prop que no ens pensem.
Tot i que el nom de Donald J. Trump no apareix citat ni una sola vegada a les memòries, la seva presència inquietant es fa més evident com més dura és la caiguda de la família de Vance i de la societat que l’envolta. La crisi econòmica i la deslocalització, que han convertit les ciutats postindustrials en pous sense fons de marginalitat, desídia i desesperança, han corromput de tal manera els valors hillbillies, que l’adveniment del populisme era cosa d’esperar. I així va ser.
Tanmateix, en Vance no trobareu ni un bri d’autocompassió envers la seva família ni la seva comunitat. Citant l’incisiu pròleg de Jordi Graupera, que assaja un excel·lent paral·lelisme entre els recorreguts vitals de Vance i Obama: “Una família americana és una crítica sense pal·liatius, similar a la que Obama es podia permetre fer davant les comunitats negres dels barris més conflictius de les ciutats nord-americanes; els deia: ‘sí, hi ha racisme, però no abandoneu els vostres fills a la seva sort’. Vance també reclama amor propi i disciplina.”
Graupera, en el seu pròleg, dilucida tots els matisos que permeten ubicar correctament la posició que ocupa aquest llibre en el debat de llarg abast que s’ha obert en la societat nord-americana de l’era Trump.
Recordo com si fos ara el primer cop que vaig llegir aquesta introducció que us oferim. Em va recórrer aquella mena d’adrenalina que només se sent quan s’és a les portes d’un gran llibre. Un llibre que segurament obligarà el lector a posar-se en la pell d’algú que farà trontollar un bon grapat de les seves creences. No és aquesta la principal virtut dels llibres que han vingut per quedar-se?»
Miquel Adam
