09.10.2021 - 21:50
L’editorial Raig Verd opta a fons per un nou autor, J.P. Sansaloni, del qual publica la primera novel·la, Un final, que la setmana entrant serà a les llibreries. I diem que hi opta a fons perquè en fa una presentació en aquests termes: “Podríem dir que, si Raig Verd tingués un premi de Novel·la, enguany el guanyaria aquest llibre. Sens dubte, podem dir que Sansaloni ha guanyat un espai al nostre catàleg per mèrits propis. Per nosaltres, és un orgull poder publicar aquest llibre que ens interpel·la i ens remou tant.”
I què explica, Un final? El lector serà propulsat cap al buit d’una existència que gira al voltant de l’individu i de les aparences, en què trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d’uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l’home no necessita amenaces externes perquè és el seu pitjor enemic.
Llegiu un fragment de la novel·la Un final, de Josep Pons Sansaloni (Raig Verd).
Laura Huerga, responsable de Raig Verd, ens parla d’aquesta obra i del seu autor:
“Una de les coses més sorprenents del sector editorial és que, amb cada nou llibre que presentem, comencem de zero. El públic, els lectors, els periodistes, els llibreters… no saben res d’aquest llibre i, si vols fer la teva feina bé, cal que els expliquis per què els pot interessar, alhora que no has de desvelar-ne res perquè es puguin sorprendre en la seva lectura. Per tractar d’explicar què podeu trobar en aquest llibre sense destrossar-vos-en la lectura, recorreré a l’experiència de lectura que jo vaig viure quan el vaig descobrir.
Fa tres anys, quan encara anàvem a fires del sector editorial, poc abans d’anar a la Fira de Frankfurt, vaig rebre un original d’un escriptor molt jove, tenia vint-i-sis anys. En el correu, deia dues frases que van captar la meva atenció: ‘Després de moltes setmanes m’he armat de valor’ i ‘Si em pots dir qualque cosa encara que sigui que no val res i que la cremi, cosa que ja he pensat alguna vegada’. Quin mal va fer Kafka. Davant tanta intensitat, i tenint en compte que ens envien originals sense ni saber si publiquem el gènere que ens envien, ni qui som ni què fem, va ser un dels diversos originals que em van acompanyar a l’avió i al viatge de Frankfurt. Vaig llegir i valorar bastants originals en aquell viatge, també dels que em van passar a la mateixa fira, i no només va ser el que em va agradar més i vaig llegir en només dues tirades interrompudes per les reunions a la Fira, sinó que es va quedar amb mi durant les setmanes posteriors a la seva lectura. Ni obres premiades a fora, ni llibres amb moltes vendes, ni més originals que m’havien arribat. Un final havia aconseguit de despertar alguna cosa en mi, que durant dies em va fer mal i em va fer pensar, i que en les setmanes posteriors em va inspirar en la meva feina.
La novel·la de Sansaloni origina moltes preguntes, critica un temps i una manera de viure, també l’herència de despropòsits que són el canvi climàtic, la corrupció, el continu creixement insostenible o la manipulació als mitjans. En alguns catàlegs editorials, els llibres parlen entre si, i els autors creen una conversa. Sansaloni pregunta i nosaltres expliquem a la sinopsi: ‘El lector serà propulsat cap al buit d’una existència que gira al voltant de l’individu.’ Camus respon: ‘L’afirmació implicada en tot acte de revolta s’estén a alguna cosa que desborda l’individu.’ Ngugi afegeix ‘que hem de ser capaços de somiar que un altre món és possible’ i Le Guin afirmava que ‘l’art és allò que fa possible imaginar alternatives al món que vivim’. És possible que llibres com Un final puguin propulsar aquest canvi indispensable.”
Laura Huerga, editora.
