Avançament editorial: ‘Ultradreta’ de Cas Mudde

Aquesta setmana entrant arriba a les llibreries Ultradreta de Cas Mudde, amb el subtítol ‘Decàleg per entendre d’on ve i on va l’onada que amenaça la democràcia’. En un moment en què la ultradreta ha tornat al primer pla social i polític, després de passar dècades als marges, amb Trump i Bolsonari com a màxims exponents, l’editorial Saldonar aporta aquest assaig divulgatiu escrit per Cas Mudde, un dels experts en extremisme polític en l’àmbit global. El llibre proporciona una visió detallada de la quarta onada de la política ultradretana d’ençà de la postguerra, i n’explora la història, la ideologia, l’organització, les causes i les conseqüències, i també les respostes que té disponibles la societat civil, els partits i les institucions per a contrarestar les seves idees i influència.

Llegiu un fragment d‘Ultradreta de Cas Mudde.

Octavi Gil Pujol, editor de Saldonar i traductor d’Ultradreta, explica:

‘“La ultradreta ha tornat per venjar-se”, anunciem a la primera frase de la contracoberta d’aquest Ultradreta de Cas Mudde. Efectivament, la ultradreta ha tornat, i ha tornat amb força. Ha tornat a les notícies, als diaris, als parlaments autonòmics i al Congrés dels Diputats. Però també ha tornat a la presidència dels Estats Units, i a la del Brasil. I també governa el segon país més poblat del món, l’Índia. També la trobem en llocs destacats als parlaments de democràcies europees consolidades com Alemanya, França i Àustria, entre moltes més.

Així doncs, la ultradreta és un fenomen (o un repte, o un perill o una amenaça, o fins i tot una oportunitat o una esperança, per a un sector important de la població) rellevant i d’actualitat en l’àmbit mundial. Però això no significa que sigui un fenomen (o un repte, o un perill…) nou, ni sorprenent, ni tampoc de generació espontània. La ultradreta és una ideologia i una opció política que hem tingut aquí a casa i pertot durant dècades. Adormida, esmorteïda, estigmatitzada, marginal, inoperant; sí, i moltes coses més. Però hi era. Avui, les circumstàncies sociopolítiques i culturals, i també una feina de fons i un exercici de modernització per part seva, han permès que la ultradreta faci un salt endavant (o més) i es planti a l’escenari polític principal, a la primera plana dels diaris, a les capçaleres dels informatius, als carrers, a les converses quotidianes.

Ens trobem davant d’un fenomen (un repte, un perill…) important, influent, i necessitem guies que ens ajudin a entendre d’on ve i on va, què és, què ha estat i com s’ha transformat per trobar el seu espai on abans no el tenia. Ultradreta ofereix un decàleg concís i encertat per a conèixer aquesta onada que ha impactat amb força arreu. A Ultradreta, el reconegut expert en extremisme polític en l’àmbit global Cas Mudde presenta i examina la història, la ideologia, l’organització, les persones, les activitats, les causes, les conseqüències, les respostes i les qüestions de gènere de la ultradreta, i conclou amb un capítol on repassa dotze tesis sobre la ultradreta d’avui. Tot plegat, deu punts per a conèixer aquest fenomen, o repte, o perill… sense el qual no es pot entendre el món on vivim. Perquè, com destaquem a la contracoberta del llibre, “cap país és immune a la política d’ultradreta”.’