Avançament editorial: ‘Somnis de trens’, de Denis Johnson

La Segona Perifèria ja ha editat trenta llibres i ho celebra publicant Somnis de trens, del nord-americà Denis Johnson, traduït per Ariadna Pous. És la primera obra d’aquest autor que es publica en català i ve avalada per una gran crítica del New York Times, que la considera com una de les millors cent novel·les escrites del segle XXI, ara com ara. El llibre ens presenta en Robert Grainier, a les albors del segle XX. És un jornaler que es dedica a alçar ponts per al ferrocarril i a talar els boscs immensos del nord-oest dels Estats Units. La seva existència és senzilla. La feina, extenuant.

Denis Johnson (1949-2017) era escriptor, poeta i dramaturg nord-americà. Va escriure deu novel·les, dues obres de teatre, un llibre de reportatges i dos reculls de contes (un dels quals, Jesus’ son, considerat una obra mestra). Va ser nominat dues vegades al premi Pulitzer, una de les quals, amb Somnis de trens (2011). L’any 2007 va guanyar el National Book Award amb Tree of Smoke. De manera pòstuma, va ser guardonat amb el premi de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units al millor novel·lista nord-americà.

Llegiu un fragment de Somnis de trens, de Denis Johnson (la Segona Perifèria)

L’editor de la Segona Perifèria, Miquel Adam, explica als lectors de VilaWeb:

“Somnis de trens, de Denis Johnson i traducció d’Ariadna Pous és el trentè títol de la Segona Perifèria. El darrer del nostre tercer any d’existència. El primer que podem llegir en català d’aquest gran autor, de l’altura de Raymond Carver i Cormac McCarthy. Un dels cent millors títols del segle XXI segons els crítics del New York Times. Tot això el fa especialment emocionant, per a nosaltres.

És un llibret commovedor. Relata la vida d’un home que un dia ho perd tot. Aquest home es diu Robert Grainier. A principis del segle XX treballa talant els grans boscos del nord-oest dels Estats Units. Treballa alçant ponts per als ferrocarrils. La seva feina és dura. La seva vida és dura. Un dia, tornat de les explotacions forestals, la seva vida s’ensorra. Un incendi ha reduït a cendra la vall on viu. Ha perdut la seva dona i la seva filla en el foc. Ha perdut la cabana que va construir amb les seves mans. La vida de Grainier, però, segueix.

Somnis de trens parla de com s’omple lentament un buit tan gran. De com els petits brots creixen de la cendra. De com una persona lluita amb els seus fantasmes i el seu dolor. Sense exabruptes. En un silenci que només la nit pot trencar de tant de tant. I quan la nit el trenca, Déu meu, la novel·la esdevé immortal.

El dol és present a Somnis de trens. Un dol serè. Parla també del pas del temps. No hi trobareu sentimentalismes. Només la vida d’un home humil que viu en un món que es transforma. No hi trobareu gent malvada. Ni trets (bé, molt poquets). Hi trobareu moments que configuren una vida sense èpica. En canvi… en canvi, és una novel·la que et porta lluny en el silenci i l’atzur.

Ja fa molt de temps, en una reunió amb llibreters, vaig improvisar una frase per intentar de resumir l’esperit de la Segona Perifèria: ‘Volem publicar llibres per saber com viu la gent i com s’ho fa la gent per viure.’ La ficció i la no-ficció ens serveixen per igual en aquest propòsit. Trenta títols més tard, miro enrere i veig que en un catàleg d’esperit lliure i eclèctic com el nostre, aquesta frase improvisada assenyala sovint el nostre camí. Tot i que de vegades ens vaga perdre’ns.

James Wood, un dels més grans crítics literaris dels Estats Units, va dir de Somnis de trens que ‘qualsevol escriptor pot utilitzar una prosa senzilla per descriure la construcció d’una cabana o la tala d’arbres, però només els grans escriptors poden utilitzar aquesta mateixa prosa per donar sentit a tota una comunitat’. M’atreveixo a dir que aquesta ‘comunitat’ som nosaltres. Tots nosaltres.”