30.10.2016 - 02:00
Eugènia Broggi, responsable de L’Altra Editorial, va publicar ‘La maledicció de Hill House’ de Shirley Jackson l’octubre del 2014. Era un dels primers títols de l’editorial i tota una descoberta per al públic català. Nascuda a Sant Francisco el 2016, Shirley Jackson va escriure sis novel·les, quatre recull de contes, també obra infantil i dos llibres de memòries. Les seves són històries que s’esdevenen en escenaris reals on hi apareixen elements de terrors, fenòmens paranormals i episodis sobrenaturals. Aquesta setmana entrant arriba ‘sempre hem viscut al castell’. Llegiu-ne un fragment.
L’editora Eugènia Broggi ens parla de l’autora, de la seva obra i, en concret, d’aquest nou títol en català, traduït per Martí Sales, Sempre hem viscut al castell:
“Vaig descobrir la Shirley Jackson ara farà dos anys gràcies a la meva cunyada, la Maria Amat, que me’n va parlar una tarda que érem a casa nostra. La Neus Botellé, una de les millors llibreteres de la Terra —ho sé perquè hi vaig treballar fa molts anys, a la Casa del Llibre, tot i que ella ara està a La Central del carrer Mallorca—, l’hi havia recomanat molt i la Maria va pensar que a mi també m’agradaria. La connexió Maria-Neus falla poquíssimes vegades −totes dues són molt bones lectores, i coincidim molt en gustos− i gairebé sempre dóna fruits espectaculars: aquell vespre mateix vaig llegir les primeres pàgines de We Have Always Lived in the Castle i l’endemà els agents literaris em van confirmar que els drets catalans de tota la seva obra estaven disponibles. I així va començar aquesta devoció incansable que des d’aleshores em té lligada a l’autora, una de les descobertes més impactants dels últims temps −i més tardana, tenint en compte que va morir el 1965.”
“Molt més enllà de ser una autora de gènere, la Shirley Jackson és una autora impressionant, amb moltíssima ambició, que escriu històries que combinen escenaris realistes amb històries plagades de fenòmens paranormals i terrorífics que posen els pèls de punta. Els personatges de les seves novel·les també són de carn i ossos −solitaris, fràgils, marginals, sempre en conflicte amb la societat que els envolta, amb els veïns, la família o la gent amb qui es topen per atzar−, i tot sovint són dones. ¿I per què val la pena llegir Sempre hem viscut al castell? Perquè és una novel·la excel·lent, literària, que ens obre les portes a un món estrany i alhora realista, atemporal, ageogràfic, que no ha envellit gens malgrat els anys que han passat des que es va escriure la novel·la. La Merricat és una protagonista antiheroica inoblidable, i tots els personatges, fins i tot i molt especialment els secundaris, són impagables; els escenaris estan molt ben dibuixats i tots els conflictes que s’exploren a la novel·la són del tot contemporanis. Sempre hem viscut al castell és una d’aquelles novel·les que se’t queda dins durant molt de temps. I la traducció del Martí Sales és esplèndida!”
