04.05.2019 - 21:50
‘Celebrem l’eclosió d’una narradora excepcional que, n’estem segurs, atraparà un bon grapat de lectors amb la mateixa gràcia que ho faria un encantador de serps.’ Així defineixen els editors de Males Herbes Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984), de qui acaben de publicar el recull de contes Satèl·lits, que arribarà a les llibreries el 13 de maig.
Una nit, sense previ avís, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes en què no hi manca el punt de fuga màgic. Podeu llegir les primeres planes del conte ‘Closca’.
Els editors de Males Herbes, Ricard Planas i Ramon Mas, expliquen:
Satèl·lits, la màgia que neix enmig de la incomunicació humana
«Fa uns anys, per atzars de la vida, vam tenir entre les mans l’original de Cirurgies, que seria el primer llibre de l’Elisenda Solsona i que ella ens va presentar com un recull de poemes. Com a editorial de narrativa, i amb una bona pila d’originals pendents sobre la taula, vam desestimar-ne la publicació sense haver-lo llegit, pel fet que ‘no publiquem poesia’. Quan uns mesos després el llibre va aparèixer a Voliana Edicions, el vam comprar i llegir, per curiositat, i ens va semblar que allò era un recull de microcontes més que no pas de poemes. A més eren brillants, diferents de tot, amb un món d’imatges personalíssimes i una capacitat per evocar i colpejar alhora molt singular.
De seguida ens vam tornar a adreçar a l’Elisenda Solsona i li vam demanar un llibre de narrativa. No va trigar gaire a passar-nos la primera versió de Satèl·lits, que ja tenia mig embastada. Un llibre de contes al voltant d’una nit sense lluna, que omplia les relacions humanes d’una màgia melancòlica. Des de llavors n’hem anat parlant mentre ella hi seguia treballant durant més de dos anys, fins a trobar la manera idònia per a deixar fluir el seu potencial enorme. El resultat és el llibre de narracions que somniàvem, amb contes que combinen aquest estil poètic i inquietant que a l’autora li surt de natural, amb unes trames que enganxen, sorprenen, ens remouen l’ànima i després ens tornen a sorprendre.
Són vuit contes de mides diverses, però nosaltres ens quedem, sense cap mena de dubte, amb els més llargs, cosa que demostra que estem davant d’una narradora capaç de crear personatges amb una psicologia complexa, i fer-los créixer amb naturalitat, una naturalitat ben estranya, val a dir-ho. Per tot plegat, celebrem l’eclosió d’una narradora excepcional que, n’estem segurs, atraparà un bon grapat de lectors amb la mateixa gràcia que ho faria un encantador de serps.»
Ricard Planas i Ramon Mas
