Avançament editorial: ‘Salt en el temps’, de Kurt Vonnegut

El 13 de febrer de 2001 el temps viu una sacsejada que envia la humanitat sencera deu anys enrere i la condemna a tornar a viure l’última dècada, minut a minut, però sense poder canviar-ne absolutament res. Així, cada individu, atrapat dins el seu propi cos, perd del tot la capacitat de lliure albir i, com si portés el pilot automàtic posat, es veu a si mateix repetint els mateixos errors, prenent les mateixes males decisions i relliscant amb la mateixa pela de plàtan, però no pot fer res per impedir-ho. Aquesta és la delirant història d’històries que va escriure Kurt Vonnegut per tancar la seva trajectòria literària, Salt en el temps. És editat per Males Herbes i traduït per Irma Triginé.

Llegiu un fragment de Salt en el temps, de Kurt Vonnegut (Males Herbes).

Kurt Vonnegut (1922-2004) va néixer a Indianapolis, EUA, fill d’una família d’origen alemany. Va estudiar química a la Universitat de Cornell abans d’allistar-se a l’exèrcit aliat i combatre a la Segona Guerra Mundial. L’any 1945, tancat en un antic escorxador com a presoner de guerra, va sobreviure al tràgic bombardament de Dresden. En tornar als Estats Units, va treballar a la General Electric entre el 1947 i el 1950, any en què va publicar el seu primer relat. A la dècada dels seixanta, les seves novel·les satíriques sobre la societat nord-americana el van convertir en una icona de l’explosió contracultural. Males Herbes també ha publicat de Vonnegut Mare nit, Bressol de gat i Les Galápagos.

Ramon Mas, editor de Males Herbes, ens parla de l’obra i l’autor:

“Si alguna vegada heu gaudit d’una novel·la, qualsevol novel·la, de Kurt Vonnegut, Salt en el temps us arribarà al cor. Si no heu llegit mai Kurt Vonnegut, amb aquest llibre no només el coneixereu com a narrador, sinó que tindreu la sensació que podria ser el vostre germà gran, el vostre oncle simpàtic o, més probablement, el vostre millor amic. Quan Vonnegut es va posar a escriure Salt en el temps ja havia decidit que seria la seva última novel·la, per això va voler que aquest colofó fos un regal per als lectors i, sobretot, per als seus personatges, a qui, tot i ridiculitzar sovint, s’estimava amb bogeria.

De fet, el mateix autor és alhora narrador i personatge d’aquesta delícia de llibre que, tot i partir d’una idea pròpia d’un relat clàssic de ciència-ficció, és farcida de passatges autobiogràfics en què Vonnegut reflexiona sobre la seva vida personal i la seva carrera, ens parla de Hemingway i Mark Twain, de Hitler i de Kilgore Trout, sense fer diferència entre els grans fets que han marcat la història de la humanitat i la vulgar broma de patacada. Sens dubte som davant del llibre més personal de Kurt Vonnegut, el més tendre, el més proper al lector i també el més lliure. L’obra on realitat i ficció es fonen per dinamitar, amb esperit celebratori, totes les idees preconcebudes sobre el que ha de ser una novel·la.”