24.01.2016 - 02:00
El més preuat contista japonès de l’època contemporània, Ryûnosuke Akutagawa, arriba per primera vegada en català. Edicions de 1984 publica ‘Rashômon i altres contes’, en una traducció d’Albert Nolla, que va ser destacada amb el 9è Premi de Traducció Vidal Alcover. El volum aplega quinze dels contes més representatius d’aquest autor. Miquel Adam d’Edicions de 1984 ens parla d’Akutagawa i d’aquests contes. I per anar fent boca, també podeu llegir el conte ‘Un cos de dona’.
Escriu Miquel Adam, membre de l’equip d’Edicions de 1984:
«Que la literatura és una república de límits inabastables ho saben bé els lectors que gosen sortir dels camins establerts. L’aliat del bon lector, la seva brúixola, és la curiositat. Amb ella, et pots saltar els peatges de les concorregudes autopistes dels best-sellers més previsibles i aleshores et trobes paratges habitats per autors i llibres bellíssims que poca gent ha transitat.
Tal és el cas de ‘Rashômon i altres contes’, que ens arriba de la mà d’un dels grans traductors que tenim en aquest país, l’Albert Nolla. Per bé que els amants del cinema poden conèixer el relat que dóna títol al volum —Akira Kurosawa va prendre el nom d’un relat (‘Rashômon’) i l’argument d’un altre (‘Dins un bosquet de bambú’) per filmar ‘Rashômon’ i guanyar el Lleó d’Or del Festival de Venècia i l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera—, per a la resta de mortals, Ryûnosuke Akutagawa és un perfecte desconegut. Bé, mentida. Si anem al Japó descobrirem que aquest autor és considerat entre els millors narradors del segle XX, el més indiscutible. La república de les lletres té aquestes curiositats.
I parlant de curiositats, d’entre tots els relats que conformen aquesta antologia, us convidem a llegir-ne un que potser no és del tot representatiu del volum, però que esperem que farà treballar la curiositat dels lectors: ‘Un cos de dona’. Aquest petit relat va ser escrit només dos anys després de la publicació de ‘La transformació’ de Kafka. ¿Akutagawa podia tenir accés a una revista mensual alemanya com Die Weißen Blätter, que és on Kafka va publicar la seva obra mestra? Amb el cor a la mà, ho ignorem. El sentit comú ens fa pensar que no, però ja sabem que en la República de les Lletres hi ha túnels, dreceres, interconnexions que a nosaltres, exploradors d’aquesta república, ens deixen sovint admirats i estupefactes.
La vida d’Akutogawa no va ser fàcil. És ben trista, i potser per trista, és fàcil estimar-lo. Nascut a Tòquio l’any 1892, Akutagawa va tenir una vida marcada, d’una banda, per una intensa passió per la literatura, i de l’altra, per les constants malalties físiques i mentals, que van tenir un clar reflex en la darrera part de la seva obra. Akutagawa va créixer essent una criatura tímida i malenconiosa, segurament afectada per la bogeria de la seva mare. De ben petit es va refugiar en la lectura, la qual cosa li va permetre conèixer de primera mà els clàssics xinesos i japonesos, així com els autors occidentals, d’entre els quals admirava Baudelaire, Ibsen, Maupassant, Poe, Strindberg i Wilde.
Entre el 1916 i el 1922, Akutagawa es va dedicar a escriure febrilment, i va produir un seguit de relats amb arguments extrets de contes i llegendes tradicionals, que va actualitzar aplicant-hi els seus coneixements de la literatura i la psicologia modernes. Amb la seva prosa brillant, la seva erudició i el seu domini estilístic, aquestes noves versions d’històries antigues van representar una alenada d’aire fresc en les lletres japoneses i el van convertir en una figura pública de primer ordre. A partir del 1922, però, i llastat per diverses afeccions físiques i mentals, Akutagawa es va replantejar seriosament la seva actitud envers l’art i la vida, i va començar a escriure uns relats autobiogràfics que es van fer cada cop més foscos i més introspectius. Entre el 1925 i el 1927, els seus problemes psicològics es van agreujar i, assetjat per problemes econòmics i convençut que s’havia convertit en un escriptor mediocre, es va suïcidar el mes de juliol de 1927, a l’edat de trenta-cinc anys.
L’antologia que presentem se centra majoritàriament en els relats d’aquesta època d’escriptura febril que abraça l’any 1916 fins a l’any 1923. Estem contents de descobrir als aventurers catalans una nova regió ignorada de la República de les lletres. Confiem que hi trobareu paratges inoblidables, històries i llegendes que només ens són alienes en aparença, perquè Akutagawa, com tots els grans escriptors, parla sobre tots nosaltres, sobre els nostres vicis, sobre les nostres passions.»
