Avançament editorial: ‘Professió del pare’ de Sorj Chalandon

Aquesta setmana entrant arriba a les llibreries el llibre ‘Professió del pare’, de l’escriptor i periodista Sorj Chalandon, publicat per Edicions de 1984, en una traducció de Josep Alemany. Els lectors catalans coneixen Chalandon, perquè Edicions de 1984 ha publicat les dues novel·les anteriors: Retorn a Killybegs i La quarta paret. Aquesta tercera n’és tant o més impactant que les anteriors. I, si no, llegiu el text de contracoberta: «Inspirada en la seva pròpia infantesa, Sorj Chalandon relata de manera colpidora com la fantasia del nen que va ser fou estalonada pels deliris patològics del seu pare fins a situar-se, els dos, al caire de la bogeria compartida.» Llegiu-ne un fragment.

Miquel Adam, responsable de premsa d’Edicions de 1984 i escriptor, ens parla de la novel·la i també de l’autor dins del catàleg d’Edicions de 1984. Aquí teniu les seves reflexions:

La guerra a casa

Dins el catàleg d’Edicions de 1984 d’aquests darrers anys brilla amb llum pròpia l’obra de Sorj Chalandon. Els seus lectors són —som— incondicionals de les seves novel·les, les esperem amb candeletes. Tot i que sabem que no estem recomanant una lectura agradable, còmoda o complaent, els seus lectors no poden —no podem— deixar de recomanar-les, no podem deixar de parlar-ne.  Sabem que del món de Chalandon no se’n surt indemne, no se’n surt del tot sencer i, malgrat tot, insistim a recomanar-lo. Per què?

Potser perquè som espectadors i còmplices de la catarsi d’un home que s’enfronta al seu passat amb una valentia i honestedat enlluernadora, aterridora, però no només: s’hi enfronta exhibint una literatura dura, contundent, paraula seca i punyent, però que no es nega a la bellesa quan s’escau, i el més important de tot, no es nega al matís, al dubte. Et fa pensar.

*

La primera vegada que Chalandon va visitar Barcelona, vam demanar-li com és que un dia va fer-se corresponsal de guerra. «Molt senzill», va respondre, «el director del Libération va reunir-nos en una sala i jo vaig aixecar la mà.» Dels escenaris bèl·lics que va cobrir, després en van sorgir Retorn a Killybegs (Irlanda del Nord) i La quarta paret (la guerra del Líban), que ens van deixar estupefactes no només perquè ens permetien arribar al moll de l’os de la brutalitat que comporta el conflicte armat, sinó perquè arribaven encara més lluny: arribaven a la violència íntima, shakespeariana, que implica la traïció d’un amic en el cas de Retorn a Killybegs i a una reflexió de primer ordre sobre com sobreviure a la violència quan es torna d’una guerra en el cas de La quarta paret, dues experiències que Chalandon va patir en primera persona.

¿Però per què Chalandon va alçar la mà, oferint-se al director del Libération per anar a cobrir els conflictes bèl·lics del moment?  Estem especulant, naturalment, però potser el llibre que avui us presentem ens en doni alguna clau. Potser Chalandon va alçar la mà perquè ja havia viscut una guerra i aquell dia a la redacció del seu diari va trobar una manera natural de perseverar  en el seu destí. La guerra viscuda, la guerra abans de qualsevol altra guerra, va ser imaginària, secreta, malalta, trista i cruel, i aquesta és la guerra amb la qual Chalandon passa comptes a Professió del pare. 

*

Situada en els temps de la guerra freda —una guerra imaginada, una guerra d’espies, de paranoia i nervis d’acer—, a Professió del pare Chalandon ens relata com la seva infantesa es va veure truncada per la guerra d’Algèria, o més aviat, com la guerra d’Algèria va obrir un front inesperat dins la ment de son pare, essent les primeres víctimes ell i la seva mare. És una novel·la commovedora, dura, és tenir la guerra a casa. Però com totes les novel·les de Chalandon, més enllà de la guerra imaginària de son pare, hi trobem alguna altra cosa més essencial, en Professió del pare, universal, una mena de lliçó que s’eleva per sobre de la novel·la: la consciència exacta que tindrà el lector sobre la fragilitat de la infantesa, sobre la inviolabilitat de la imaginació de l’infant, i la concebrà com un dret inalienable.

Miquel Adam