31.08.2018 - 22:00
|
Actualització: 31.08.2018 - 23:31
El poeta Joan Margarit s’estrena en la narrativa amb Per tenir casa cal guanyar la guerra (Proa), unes memòries d’infantesa i primera joventut. Poeta i arquitecte, Margarit va néixer a Sanaüja (Segarra) el 1938, fa vuitanta anys. Segons que explica, la intenció del llibre és comprendre per què uns records determinats es mantenen presents, durs i lluminosos, sense necessitat d’acudir a cap agenda ni a cap àlbum familiar. Per què la vida es construeix d’una manera i no d’una altra? Arribarà a les llibreries el dimecres 5 de setembre. Llegiu-ne un fragment.
L’editor de Proa, Josep Lluch, ens en parla:
«A vuitanta anys acabats de fer, Joan Margarit se sent en una fase de més llibertat i lucidesa. Com ell mateix deia en ocasió del seu últim llibre de poemes, Un hivern fascinant, la infantesa i la senectut tenen en comú la nitidesa de la mirada –a diferència de la fase d’entremig, que són els anys del ‘bullit’. És ara, doncs, quan el poeta s’ha vist amb cor de bussejar en els records dels primers anys i de fer-ho amb eficàcia. No és endebades que la posta i l’albada tenen una llum semblant.
El recorregut vital que explora Margarit abraça la infantesa, l’adolescència i la primera joventut en escenaris ben diversos que il·lustren una vida errant: Sanaüja, Rubí, Figueres, Girona, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Santa Cruz de Tenerife… En cap cas no ha intentat posar en paraules un àlbum familiar. Margarit busseja exclusivament en els records que li han quedat clavats i mira de comprendre per què perduren i quin significat amaguen. Per tenir casa cal guanyar la guerra és, per tant, un relat que va al pinyol de l’experiència, despullat i punyent, sense eufemismes. Com ha dit alguna vegada, ‘ser vell és no tenir por de dir el que penses’.
De la mateixa manera que un poeta tria de la seva experiència allò que és universal, els episodis relatats en aquest llibre memorialístic interpel·len qualsevol lector, al marge del temps i de la geografia. Així mateix, els poemes de Joan Margarit són traduïts i publicats de manera sistemàtica en anglès, hebreu, castellà i francès.»
Josep Lluch, editor
