22.09.2018 - 22:00
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930), autor de la coneguda La febre d’or, és considerat el màxim exponent de la narrativa de la Renaixença. Des del 2007, Cossetània Edicions, amb seu a Valls, i l’assessorament tècnic de la Societat Narcís Oller, impulsen la Biblioteca Narcís Oller per posar a l’abast dels estudiosos, i dels lectors en general, l’obra completa d’aquest clàssic modern de les lletres catalanes. A primers d’octubre, apareixerà el volum tretzè, Notes de color, que aplega un conjunt de contes, que tot seguit ens comenta l’editor, Roger Roig. Podeu llegir un dels contes, ‘Records de noi’.
Explica l’editor de la col·lecció:
«Notes de color, el nou volum (el tretzè, poca broma!) de la col·lecció Biblioteca Narcís Oller, de Cossetània Edicions, va ser editat per primera vegada el 1883. Aleshores Oller ja havia publicat la seva primera novel·la, La papallona, i es perfilava com a gran narrador. El crític Joan Sardà, amic personal d’Oller, definia el llibre d’aquesta manera: “Són les Notes una galeria de quadros de cavallet on toca l’autor tots los gèneros, totes les formes, per exercitar l’ull i el pols, a fi de preparar-se per la gran composició.”
Els contes reunits a Notes de color no tenen altra unitat d’estil que la que els proporciona la circumstància que es van escriure en un lapse relativament breu de temps. Segons Magí Sunyer, prologuista del volum, “Notes de color ofereix una imatge més matisada i rica del narrador Narcís Oller que no pas la que proporcionen les novel·les llargues, adreçades a acomplir aquell programa realista marcat per Yxart i Sardà. Ja era així a Croquis del natural i ho va continuar essent en els altres reculls de contes. Una part de les narracions se cenyeix a l’experimentació dels procediments realistes, però una altra bona part s’encamina per viaranys diferents. Algunes utilitzen l’acudit —’Jocs de pagès’, ‘La indiscreció’—; altres, el rumor o llegenda urbana —’Una juguesca’, la coneguda aposta sobre si es tindrà valor d’entrar al cementiri de nit—; altres, un material autobiogràfic que es desenvoluparà molt més i s’agruparà i ordenarà a banda a les obres completes —’Records de noi’—; altres, l’estudi d’una passió —’La sort del senyor Andreu’—; els contes d’un bon grup, en graus diversos, penetren en les esferes del misteri, el desconegut o el desvari. En la majoria, el cos central de la narració és contrapuntat per una correcció final que descarrega la tensió mantinguda.”
La publicació de Notes de color dins de la col·lecció Biblioteca Narcís Oller suposa un pas més en el propòsit que es va fer Cossetània Edicions, amb la col·laboració científica de la Societat Narcís Oller (fundada a Valls l’any 2006), per posar a l’abast dels estudiosos i dels lectors en general l’obra completa del màxim exponent de la narrativa de la Renaixença, ja que en molts casos era impossible accedir a un títol determinat (llevat de les grans novel·les) perquè no havia estat reeditat des de feia dècades. A més, des de l’any 1930, amb la publicació de les obres completes a càrrec de Gustau Gili, no s’havia tornat a emprendre l’edició de totes les creacions literàries d’Oller en volums.
Oller és un clàssic de la literatura catalana, i aquesta consideració representa uns reptes afegits per a una edició que vol ser moderna i adreçada a tothom. Per això, Cossetània Edicions compta amb el suport de la Societat Narcís Oller, que ha establert els criteris acadèmics de cara a l’organització dels diferents volums, la incorporació d’obres que no havien estat incorporades a la iniciativa del 1930 (com El teatre de Narcís Oller o Memòries literàries), la inclusió d’un Àlbum Narcís Oller (amb imatges de la vida de l’escriptor), la modernització de l’ortografia dels relats…
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1914) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.»
Roger Roig César
