04.01.2020 - 21:50
|
Actualització: 07.01.2020 - 22:50
J.V. Foix, nascut a Sarrià quan encara era un poble, el 28 de gener de 1893, i mort el 29 de gener de 1987 també a Sarrià, quan ja feia temps que era un barri de Barcelona, va ser un dels poetes determinants de la literatura catalana d’avantguarda del segle XX. També va escriure prosa i va col·laborar en diferents capçaleres com ara La Publicitat, La Revista, L’amic de les arts… D’ell són els poemaris Sol i de dol, Les irreals omegues, Onze Nadals i un Cap d’Any i les proses Gertrudis, KRTU, Catalans del 1918, Cròniques de l’ultrason…
Aquest gener, Edicions 62 i la Fundació J.V. Foix publicaran un aplec d’escrits dedicats als escriptors i artistes que va tractar i admirar, una part dels quals havien estat amics seus. El volum, Noms propis: escriptors i artistes, arribarà la setmana entrant a les llibreries. Ja s’havia editat abans: es va publicar per primera vegada a les Obres completes l’any 1990, a cura Manuel Carbonell. Foix hi havia intervingut decisivament en la planificació i la preparació, però va aparèixer tres anys després d’haver-se mort.
Explica Edicions 62: «D’aquell volum, molt meritori però introbable des de fa anys, n’extraiem ara, corregits, reordenats i ampliats, tots aquells textos que Foix va dedicar als escriptors i als artistes que van fer sentir més la seva presència en la vida i en l’obra del poeta de Sarrià. Durant prop de cinquanta anys, en articles de diari, anotacions de dietari, pròlegs i conferències, Foix va deixar constància dels seus tractes, literaris o artístics, i sovint també personals, amb autors de primeríssim ordre. Entre moltes altres, les figures de Llull, Riba o Ferrater, i les de Dalí, Miró o Obiols, en surten brillantment il·luminades.»
En la justificació editorial inicial que conté el volum, l’editor Jordi Cornudella i la Fundació J.V. Foix precisen les noves aportacions i els canvis d’aquesta edició: «De la part dels escriptors n’excloem naturalment tot el material que pertany al llibre Catalans del 1918, que circula de nou en una edició recent. Els capítols, que abans es presentaven en un ordre aleatòriament foixià, ara els disposem seguint la cronologia objectiva dels autors als quals està dedicat cadascun d’ells: primer Llull, després Verdaguer, després Maragall, etc.». I han volgut fer-ne una mica més generós el contingut afegint-hi aquests tres texts: ‘Llull, campió universal de la Unitat’, ‘Lletra a En Joan Salvat-Papasseit’ i la conferència del 1953 ‘Llenguatge i poesia en l’obra d’En Josep Pla’.
Aquesta edició també elimina un nom, Vicenç Xatard, que no corresponia a cap escriptor ni artista, sinó que Foix utilitzava com a personatge de ficció per a convertir-lo en corresponsal de les seves explicacions (de fet, Vicenç Xatard havia estat un company d’escola que s’havia mort el 1932). Dins aquest nom hi figurava, entre més, una carta que fa referència a Jaume Vicens Vives, nom que s’incorpora al volum. Al final també s’inclou en apèndix el conjunt de texts relatius al ballet Ariel, creat conjuntament amb el compositor Robert Gerhard i el pintor Joan Miró.
Llegiu un fragment de Noms propis: escriptors i artistes, el que fa referència a Ramon Llull.
