Avançament editorial: ‘No robaràs’, de Josep Girós

Dimecres vinent arribarà a les llibreries la primera obra de Josep Girós, No robaràs (la Segona Perifèria). Com a autor, Girós és un desconegut, però va crear un bloc de literatura de molta qualitat al principi de la blogosfera i que té la virtut que encara el manté: O-TeArai. Girós s’estrena amb una autoficció o, com diu el seu editor, Miquel Adam, una novel·la de no-ficció, que és el relat d’un home que té prou motius per pensar que va ser un nen robat en un hospital de Tarragona l’any 1968. I considera Adam: “No robaràs és una novel·la i no és una novel·la; és una primera obra, però el seu autor escriu, almenys, des de fa divuit anys… És una obra portentosa d’algú que se salva a si mateix a través de la literatura. Qui busqui valentia i intriga, la tindrà. Qui busqui boníssima literatura, la trobarà.” El llibre inclou un pròleg de l’escriptor Joan Todó.

Llegiu un fragment de No robaràs, de Josep Girós (la Segona Perifèria).

L’editor, Miquel Adam, ens en parla:

“Josep Girós projecta edificis, li agrada caminar per la ciutat, donar voltes a les coses, llegir i escriure. Els escacs i el whisky bo també. Va néixer l’any 1968 on li pertocava. En canvi, ha fet tota la seva vida on no li corresponia. No és una qüestió d’atzar.

Fa cosa d’un parell d’anys, en Girós va començar a tenir motius i indicis suficients per a sospitar que l’any 1968 va ser manllevat dels braços de la seva mare per ser entregat als seus pares.

No robaràs és el relat d’un home que ha emprès una investigació legal, personal i intel·lectual per conèixer qui és, per què és com és, per què els seus pares eren com eren i perquè entre tots van convertir les seves vides en un infern.

No robaràs també és un retrat demolidor sobre la decadència física i mental d’uns membres paradigmàtics de la petita burgesia de la Barcelona de mitjan segle XX, i la càrrega que comporta tenir-ne cura per part de la generació posterior.

Mentre l’autor construeix el seu relat, el lector té la sensació de presenciar la confecció d’un autoretrat extraordinari, en què el narrador abandona la narració a favor de la reflexió (sobre les coses més banals, sobre literatura, sobre els grans temes de la condició humana).

La història que explica aquest llibre és escruixidora, fins i tot indignant. L’estil del Girós és precís, exacte. Potser a aquesta corrua d’adjectius li podríem posar ‘fred’, però no ho és. És una història dura, però plena de punts de fuga lluminosos en forma de notes al peu que fan del viatge una experiència lectora molt i molt plaent. Afegeix, a la sensació de solitud i rancúnia civilitzada, unes dosis d’ironia, unes bombes de profunditat i saviesa que esperem que els lectors sabran apreciar. Aquestes notes estableixen el corpus intel·lectual que va salvar un nen, un jove, un home, de l’abisme existencial d’ignorar els seus orígens.  

He escrit la paraula ‘civilitzada’. M’agrada. No robaràs proporciona un plaer molt civilitzat, un plaer que fa venir unes pessigolles molt concretes, que els amants de la lectura sabem reconèixer. Enmig de la devastació, com a una única alternativa, la literatura.”
Miquel Adam, editor de la Segona Perifèria