16.11.2024 - 21:40
Theodor W. Adorno va escriure els cent cinquanta-tres aforismes recollits en aquest volum, Minima moralia, durant els seus anys d’exili. Amb una actitud aparentment divagadora, però de gran precisió analítica i crítica, el filòsof alemany retrata la condició humana sota el capitalisme i el feixisme en la primera meitat del segle XX.
L’editorial Arcàdia publica aquest clàssic de la filosofia, un llibre que segons el segell dedica pàgines memorables a la figura de l’intel·lectual, a la indústria cultural creixent i la construcció ideològica per mitjà de la cultura, a la dinàmica econòmica de la burgesia i els seus nous hàbits de consum i al menysteniment de les dones, sense perdre mai de vista el més íntim de l’experiència humana i els seus desafiaments morals.
Us oferim quatre aforismes de Minima moralia, de Theodor W. Adorno (Arcàdia), que arribarà a les llibreries aquesta setmana entrant:
“Ajut, protecció i consell”; “No ho recordeu pas!”; “Als peus del client” i “Gris amb gris”.
Els editors d’Arcàdia, Montse Ingla i Antoni Munné, expliquen:
“Fa vint anys ens embarcàvem en l’aventura d’Arcàdia amb la publicació d’un llibre petit, però carregat d’idees: La idea d’Europa, de George Steiner, un mestre que ens va ensenyar moltes coses. Ara, coincidint amb el nostre vintè aniversari, oferim als nostres lectors un clàssic fins ara inèdit en català, i que sense cap mena de dubte defineix el to de la feina que hem fet tots aquests anys: ser una editorial dedicada al pensament i al debat de les idees. Parlem de Minima moralia, de Theodor W. Adorno, el creador amb Max Horkheimer de l’Escola de Frankfurt, i amic de Walter Benjamin, tots ells exemple d’aquesta crítica de la cultura que encara és plenament vigent.
Amb una traducció esplèndida de Joan Ferrarons i Llagostera, que ha sabut traslladar al català tots els matisos de la llengua que Adorno va adoptar a l’hora d’escriure els cent cinquanta-tres aforismes d’aquesta obra, tenim la possibilitat d’endinsar-nos en la ‘vida deteriorada’ des de la qual parla l’autor: la vida de l’emigrant que duu la ferida de la pèrdua, sent el batec amenaçador de l’autoritarisme, viu el desconcert del nou ordre mundial i, al mateix temps, resisteix i manté l’esperança. Aquest recull de textos té més de vuitanta anys, però la seva actualitat continua fent saltar les alarmes.”
