Avançament editorial: ‘Maria o el món contra les dones’, de Mary Wollstonecraft

El 8 de març, bo i coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, arribarà a les llibreries Maria o el món contra les dones, de Mary Wollstonecraft (1759-1797), publicat per l’editorial Cal Carré i en una traducció d’Esther Tallada. La novel·la ens situa a final del segle XVIII. La Maria viu en un món injust: el poder és per als homes, la submissió per a les dones. Tipa de suportar la condemna d’un matrimoni desgraciat i humiliant, decideix d’anar-se’n de casa. La reacció del marit no es fa esperar: emprèn una persecució virulenta contra ella i la filla del matrimoni. 

Llegiu un fragment de Maria o el món contra les dones, de Mary Wollstonecraft (Cal Carré).

L’editora de Cal Carré, Antònia Carré-Pons, ens parla del llibre i de l’autora:
“Mary Wollstonecraft és una pionera del feminisme. Això ho sap tothom: la seva Vindicació dels drets de la dona és un text molt conegut, en què reivindica la necessitat que tenen les dones de rebre una educació com la que reben els nois, perquè això els permetrà guanyar-se la vida. Les seves idees estan imbuïdes dels ideals de justícia social i d’igualtat de drets de la Revolució Francesa, que va conèixer de prop. Per això a la faixa del llibre hi hem posat aquestes tres paraules: llibertat, igualtat, sororitat. La biografia de la Wollstonecraft ens demostra que era una dona d’idees molt progressistes, les va posar en pràctica en les seves relacions amoroses, tot i que no sempre li va ser fàcil. Era una dona coratjosa i sensible.

El que ja no és tan conegut és que Mary Wollstonecraft és autora de dues novel·les. A Cal Carré n’hem publicat una, la segona que va escriure, i publicarem també l’altra. Maria o el món contra les dones és considerada la seqüela novel·lística de la Vindicació dels drets de la dona: l’autora hi va novel·lar els arguments defensats al llibre teòric. I la traducció de l’Esther Tallada és una meravella, només cal fer-ne un tast per adonar-se’n. Mary Wollstonecraft tenia ambició literària i la traducció ho reflecteix perfectament.

La novel·la explica una història brutal, carregada d’injustícia, que era una pràctica massa habitual a l’època: un marit es vol treure de sobre la dona, li vol prendre els diners, i la fa declarar boja. La tanquen en una institució psiquiàtrica (si és que en podem dir així, a final del segle XVIII) i allà viu un seguit de penúries. Al primer paràgraf de la novel·la, l’autora ja ens situa en una atmosfera d’horror gòtic que ens trasbalsa i emociona. Wollstonecraft hi fa aparèixer totes les crueltats del patriarcat, les legals incloses, però també la solidaritat que s’estableix entre dones: la protagonista sempre troba una dona que l’ajuda, a dins i a fora de les parets de la institució on l’han obligada a sobreviure.

En definitiva, la dissortada història de la Maria té una gran força narrativa. Es llegeix amb la mateixa avidesa que L’estranya desaparició d’Esme Lennox, de Maggie O’Farrell, per posar-ne només un altre exemple anglès.”
Antònia Carré-Pons