30.01.2018 - 22:00
Aquesta setmana arriba a les llibreries la novel·la que fa quatre de Najat El Hachmi, que va néixer a Nador (Marroc) el 1979 i va arribar a vuit anys a Catalunya, a Vic. Avui és llicenciada en filologia àrab per la Universitat de Barcelona i una de les novel·listes actuals a tenir en compte. Fins ara ha publicat les novel·les L’últim patriarca (premi Ramon Llull, Planeta, 2008), La caçadora de cossos (Planeta, 2011) i La filla estrangera (Edicions 62, 2015). Podeu llegir les primeres pàgines de la nova novel·la, Mare de llet i de mel (Edicions 62).
Ens en parla Pilar Beltran, editora d’Edicions 62:
La Fatima som tots, me too.
A l’epíleg de La filla estrangera (2015), la narradora anunciava: ‘Escriuria la història de la mare i així podria ser jo sense ser per ella però també ser jo sense ser contra ella.’ Tres anys, hi ha esmerçat Najat El Hachmi, a escriure Mare de llet i mel. El resultat és admirable i significa un gran salt endavant, que ja és dir, respecte del que havia escrit fins ara. Salt endavant perquè en aquesta novel·la l’autora amplia i aprofundeix el món referencial en el qual s’havia mogut fins ara, i quan parla de la maternitat ho concreta en les vivències d’una dona del Rif, la Fatima. Ella dóna veu a tot un conjunt de dones que, massa sovint, passen desapercebudes.
Amb la Fatima de protagonista, El Hachmi ho aprofita per mostrar la riquesa de tot un món completament oblidat. Ella mateixa ho ha dit: ‘En el món de les dones musulmanes hi ha molta vida que ningú no ha explicat. Està amagada, i jo mateixa tenia les meves pors a l’hora d’explicar-ho.’ I ho fa reivindicant un lloc i una veu per a unes dones que no han tingut mai ‘una habitació pròpia’. Una novel·la feminista, doncs, que ens ofereix una visió exhaustiva i convincent de què implica ser dona avui dia.
Najat El Hachmi és una de les autores més sòlides del nostre panorama literari. Entronca amb la tradició de la literatura catalana i internacional més reivindicativa i amb voluntat literària: de Mercè Rodoreda i Montserrat Roig a Junot Diaz i Siri Hustvedt. Pocs escriptors poden retratar la complexitat identitària i mostrar la diversitat social i cultural de la nostra societat amb el talent i la intensitat amb què ho fa ella. Llegiu-la.
Pilar Beltran, editora
