03.06.2023 - 21:40
L’editorial Comanegra publica L’estiu passat, de Joan Safont, dins la col·lecció Espores, dedicada al periodisme. Arribarà a les llibreries aquesta setmana entrant. L’obra explora com passaven els estius alguns novel·listes, pintors, dramaturgs, músics i poetes dels Països Catalans, que estiuejaven, però no descansaven mai del tot. Perquè els paisatges d’estiueig han estat i són espais d’inspiració i renovació. Safont, col·laborador de VilaWeb, conforma mitjançant el periodisme literari aquesta obra que ens acosta a l’estiueig de Pere Calders, Mercè Rodoreda, Gabriel Ferrater, Antoni Tàpies, Montserrat Roig, Rosa Leveroni, Joan Vinyoli, Picasso, Josep Carner, Josep Pla, Àngel Guimerà, Carlos Barral, Maria Aurèlia Capmany, Salvador Espriu, Joan Miró, entre més.
Llegiu un fragment de L’estiu passat, de Joan Safont (Comanegra), que correspon al capítol que parla de l’estiueig de l’escriptora Teresa Pàmies a la Vall d’Aran.
L’editor de Comanegra, Jordi Puig, ens parla del llibre i l’autor:
“L’estiueig ha canviat una barbaritat els últims cent anys, i la posició dels artistes dins la societat catalana no ho ha fet pas menys. Amb ‘posició’ em refereixo a la consideració, al prestigi, diguem-ne com vulguem. Regalar-li una caseta a Cadaqués a Carles Riba podia ser un autèntic assumpte de país, als anys cinquanta, i una disputa com la que narra aquest capítol dedicat a la Vall d’Aran de Teresa Pàmies, a final dels setanta, encara feia sotragar la terra. Ara hi veuríem un beef, amb sort, i a córrer. A L’estiu passat, Joan Safont ens fa passejar alhora per la geografia i per la història cultural del país, i aquestes transformacions hi són clarament paleses.
El llibre també és un exemple de la vinculació fructífera entre l’escriptura de premsa i l’editorial. La idea del llibre ens la van donar uns articles que el mateix autor va escriure per al Nacional fa anys; allà en va fer una petita sèrie, sobre l’estiueig dels artistes catalans, i ens va semblar tan interessant que el vam animar a continuar-la (un cop va acabar l’estiu i la columna periodística es va exhaurir) pensant a fer-ne un llibre. Em fa pensar en un llibre de la casa que també convidava a recórrer el país amb els seus grans artistes, una antologia de textos a cura de Jordi Llavina titulada Terra de lletres. Aquell llibre servia per a veure com la literatura ha condicionat la percepció que tenim del nostre paisatge; al llibre de Safont passa una mica a la inversa: com els paradisos d’estiueig condicionen l’artista.”
