Avançament editorial: ‘Les fonts’, de Marie-Hélène Lafon

Dimecres arribarà a les llibreries Les fonts, de Marie-Hélène Lafon, editat per Angle i traduït per Valèria Gaillard. Som als anys seixanta. En fa quatre que una família –pare, mare i tres fills petits– viu en una granja remota del departament francès del Cantal. El treball és dur, intens, potser gratificant. L’entorn natural és poc menys que meravellós per a qui vulgui gaudir-ne. Els fills hi creixen feliços, despreocupats. Però un drama soterrat hi batega: dia rere dia, Pierre maltracta la seva dona, que calla i ho tapa tot.

En poc més de cent pàgines i estructurada en tres capítols, tres membres de la família parlen del que han vist, del que han viscut, del que han sabut. Les fonts ens presenta una història de violència conjugal a la França rural dels anys seixanta. L’autora, Marie-Hélène Lafon, excel·leix en l’ús dels silencis, els gests continguts, les el·lipsis.

Llegiu un fragment de Les fonts de Marie-Hélène Lafon (Angle Editorial).

L’editora d’Angle, Rosa Rey, parla per als lectors de VilaWeb de l’obra:

“En la seva obra, l’escriptora francesa Marie-Hélène Lafon calibra les paraules com qui tensa un arc: amb una precisió i una concisió admirables. D’aquí que pugui condensar tota una història familiar en menys de cent pàgines. Les fonts, traduïda per Valèria Gaillard, us transportarà a una granja remota, al departament del Cantal, a la França rural dels anys seixanta. La vida és laboriosa i la feina no s’acaba mai, però l’entorn és fantàstic. Isabelle, Claire i Giles, els fills de la família, hi creixen aparentment feliços i despreocupats. Però hi ha un drama silenciat: dia rere dia, en Pierre maltracta la seva dona, que calla i que ho amaga tot, i que se sent incapaç de confrontar-s’hi, d’explicar-ho o de fugir.

Amb la llengua expressiva i suggeridora que la caracteritza i que ja havia exhibit a Història del fill (2021, traduït també per Valèria Gaillard), Marie-Hélène Lafon ha donat veu a tres personatges: la mare, el pare i una de les filles. En tres anys diferents (1967, 1974, 2021), tres membres d’aquesta família parlen del que han vist i del que han viscut, d’un mas que s’ha convertit en una font de records, de la seva versió de la història, un trencaclosques que els lectors hem d’acabar de resoldre i que s’enriqueix amb mencions al moment històric, com la guerra dels Sis Dies, el protectorat francès al Marroc o la guerra d’independència d’Algèria. Marie-Hélène Lafon cuida meravellosament de la llengua i ens recorda, també, que el llenguatge és una arma de doble tall: pot ser profundament manipuladora i feridora, però també té el poder d’emancipar-nos.”