23.11.2019 - 21:50
Viena Edicions, dins la col·lecció ‘Petits plaers’, publica El blat tendre, una novel·la breu escrita per Colette sobre una història d’amor en el pas de la infantesa a l’adolescència. El segell recupera la traducció que en va fer Ramon Folch i Camarasa. El llibre arribarà a les llibreries aquesta setmana entrant. Podeu llegir-ne un fragment.
Colette és una figura de les lletres franceses i tot un símbol d’alliberament femení. Criada al camp, es va casar molt jove amb l’escriptor parisenc Willy, qui la va encoratjar a escriure les primeres novel·les, que es van publicar amb el nom d’ell. El 1906 se’n va divorciar i va començar la batalla legal per a reivindicar l’autoria de les seves obres. Molt interessada en el teatre i la dansa, va participar en diverses peces de music hall. Fou la primera escriptora que va formar part de l’Acadèmia Goncourt i també la primera que la va presidir.
La responsable de la col·lecció ‘Petits plaers’, Blanca Pujals, explica als lectors de VilaWeb per què aquesta obra era la que Colette s’estimava més de tota la seva producció literària.
Diu Blanca Pujals:
«Colette és una autora que em feia il·lusió editar per dos motius: primer, perquè és una de les grans autores de la literatura francesa i és un nom que honora un catàleg, i segon, perquè volia reivindicar la seva figura injustament oblidada pel fet de ser dona. De tot el que he llegit de Colette, el que més em va agradar va ser El blat tendre. Per la bellesa de la narració i per la complexitat psicològica dels personatges, em va semblar que era un llibre que podia interessar molts lectors. Al capdavall, molts de nosaltres hem tingut un estiu de joventut a la platja del qual guardem un record especial.
Encara que em semblava impossible que poguéssim aconseguir-ne els drets (no podia ser que ningú estigués editant aquesta joia!), els vam obtenir tant en català com en castellà.
Per al català, vaig optar per recuperar la traducció de Ramon Folch i Camarasa: és una traducció excel·lent d’un traductor excel·lent!
En castellà, en canvi, vaig creure necessari encarregar una traducció nova i ho vaig demanar al gran traductor José Ramón Monreal, amb qui ja havia treballat en altres ocasions. Un traductor d’aquells de vocació, que entra al fons de cada llibre i en el món literari de cada autor.
Va ser ell qui va trobar un discurs de Colette en el qual explicava que El blat tendre era el llibre que més s’estimava de la seva producció literària. L’any 1954, el cineasta Claude Autant-Lara va filmar una adaptació cinematogràfica d’El blat tendre. Colette, que llavors tenia més de 80 anys i que moriria poc després, va assistir a la primera projecció pública que se’n va fer i va adreçar un discurs als assistents. I en un moment d’aquest breu discurs, diu textualment: ‘D’entre els meus llibres, El blat tendre, que tracta de pintar l’amor naixent i el difícil pas de la infantesa a l’adolescència, és potser per a mi el més estimat de tots.’
De fet, veiem molts aspectes de la vida de la mateixa Colette reflectits en l’obra. L’episodi de ‘la dama blanca’ està inspirat probablement en la relació que ella va tenir amb el fill de divuit anys del seu segon marit.»
