11.05.2019 - 21:50
És a punt de sortir la nova novel·la de Guillem Frontera, La vida dels cossos (Edicions Proa): la Paula Moncada té dos amics d’infantesa. L’un, en Salvador, esdevindrà diplomàtic de professió, i l’altre, en Bernat, un bon salvatge de vida turbulenta. Tots tres es mantindran fidels a un pacte infantil mai no explicitat, un compromís de lleialtat que l’amor i l’atracció física posaran a prova. Paula Moncada ha dut des de ben petita una vida sense impediments morals. Es casa amb un català de bona família i de l’Opus i viu a Madrid uns anys difícils, enfrontada amb un entorn religiós opressiu. L’amistat amb els amics d’infantesa ressorgeix, però el destí els reserva un escenari violent i una erupció de tota la càrrega eròtica retinguda. La Barcelona de la transició, el Madrid de les darreries del franquisme i la Mallorca de l’inici del vertigen turístic són els tres principals escenaris d’una història que fa el lector testimoni d’unes vides apassionants.
Podeu llegir un fragment de La vida dels cossos de Guillem Frontera, que arribarà a les llibreries el 15 de maig.
L’editor de Proa, Josep Lluch, ens en parla:
Cossos en lluita
«Per a Guillem Frontera les contradiccions són un motor creatiu. El xoc entre els orígens humils en un poble del Pla de Mallorca i la borratxera turística i econòmica que va sacsejar l’illa durant les dècades següents li va obrir una perspectiva estimulant que és a l’arrel del seu món literari. Autodidacte, versàtil i apassionat, l’activitat de Frontera s’ha expandit en diverses direccions alhora. Com a novel·lista, va debutar a vint-i-tres anys amb Els carnissers, encara viva a les llibreries, té fites memorables com La mort i la pluja i Sicília sense morts i ara ofereix una novel·la esplèndida titulada La vida dels cossos.
La vida dels cossos parteix de les contradiccions de Paula Moncada i de les tensions que genera el triangle amistós i amorós entre la Paula i els seus dos amics d’infantesa: en Salvador –de família culta i benestant–, i en Bernat –l’amic rude de classe baixa, que veiem com entomava de nen les pallisses del pare. Més endavant, un altre personatge interessant entra en escena: en Carlos, un home molt ben relacionat amb el règim franquista de la capital d’Espanya. Sense esquematismes de cap mena ni lliçons ideològiques, Guillem Frontera posa en joc unes vides apassionants –sovint violentes– en una època de transformació radical.»
Guillem Frontera va néixer a Ariany el 1945. Va estudiar al seminari Seràfic de la Porciúncula, dels frares franciscans de la T.O.R., una època que el mateix autor considera perniciosa per a la resta de la seva vida. Es va decantar per l’ofici de periodista. Va ser fundador i director de la col·lecció de poesia ‘La Sínia’ (1965), on va fer els seus inicis literaris, emmarcat en el realisme social, publicant-hi A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), obra que va guanyar el premi Ciutat de Palma. També és autor del guió del curtmetratge Miró i Mallorca (1984). Especialista en temes d’art, ha dirigit la Gran enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears. També ha estat comissari de diverses exposicions artístiques i ha dut a terme activitats de gestió cultural. La seva producció narrativa va començar el 1968, quan va publicar Els carnissers, obra que també guanyà el premi Ciutat de Palma. Seguiren Cada dia que calles (1969) i Rere els turons del record (1970), també dins l’estètica del realisme social però amb trets de novel·la psicològica, obres que donen una crua descripció de la Mallorca sorgida del turisme. Seguiren Tirannosaurus (1977), una reconstrucció de l’ambient del seminari dels anys cinquanta i una crítica a l’estreta moral catòlica; la novel·la policíaca La ruta dels cangurs (1979); Les estrelles suaus de primavera (1979); el recull de relats Galeria d’ombres (1983); Una dolça tardor (1984) i Un cor massa madur (1994).
