Avançament editorial: ‘La part salvatge’, de Ferran Guallar

En Paul Murray, un antropòleg especialitzat en evolució i primats, viu el seu declivi personal en un petit paradís africà per a naturalistes. Després de quinze anys, ha superat un passat en què l’ha perseguit la violència i fins i tot li sembla haver retrobat l’amor, o alguna cosa que s’hi assembla. Però, dia a dia, les seves notes de camp sobre un ximpanzé que ha estat destronat fa poc com a mascle alfa reflecteixen sense voler-ho el seu moment vital, en què no veu, o no s’atreveix a veure, les noves circumstàncies que l’ofeguen a poc a poc. Una amenaça latent que pot fer destruir tot allò que ha mirat de protegir: el bosc, els ximpanzés i el futur dels habitants d’un paradís on la irracionalitat subjacent als humans amenaça de convertir-se en la nova normalitat. La part salvatge és la primera novel·la de Ferran Guallar. Arribarà a les llibreries aquesta setmana entrant.

Llegiu un fragment de La part salvatge, de Ferran Guallar (Empúries).

A La part salvatge, Ferran Guallar (Barcelona, 1968) poua en els seus anys a l’Àfrica. Perquè s’hi ha passat un bon tros de vida dirigint un programa de conservació de la natura, convivint amb investigadors i micos i estudiant-los amb interès similar. En vides passades, ha estat executiu en una corporació, músic, promotor d’un programa per a l’apoderament d’emprenedores africanes, guia de viatges i vídeo-reporter en un centenar de països, on ha viscut amb els talibans, dormit en piràmides perdudes al mig del desert i treballat en zones en plena epidèmia d’Ebola, just abans d’intentar el desafiament més difícil: aturar-se, seure en una cadira i escriure novel·les i guions. Actualment, encara és consultor honorari d’una reserva de ximpanzés a l’Àfrica.

Jordi Rourera, editor d’Empúries, ens parla de l’obra i l’autor:

“Amb La part salvatge descobrim una novel·la sorprenent, magnètica, que recupera el sentit de l’aventura i un cert romanticisme de l’Àfrica (ara que els aventurers ja no són de capa i espasa o la seva mutació en arqueòlegs amb fuet, sinó ecologistes, activistes, defensors del planeta… o especialistes en ximpanzés, com és el cas), però aquí, no és un riu desconegut el que s’explora, sinó la natura de l’ésser humà, allò que ens fa humans (o més aviat allò de més instintiu i animal que ens queda, per més disfresses que ens posem: la part salvatge).

Aventura, defensa del medi ambient, l’explotació implacable del territori africà, el costat fosc de les ONG… tot això hi és, a La part salvatge. Ferran Guallar coneix molt bé el terreny novel·lístic que trepitja (perquè ja l’ha trepitjat de debò) i alhora, per construir la novel·la, es val d’un protagonista de carn i ossos donat als amors complicats que es resisteix a abandonar allò en què creu, i de la ironia d’un ximpanzé destronat que fa de mirall de dues cares, tant per al nostre costat salvatge com per a l’humà. És una primera novel·la impecable.”