19.09.2020 - 21:50
|
Actualització: 19.09.2020 - 22:03
Cada any es fa la Gran Caminada, un esport nacional retransmès en directe a les televisions de tot el país i seguit per milions de persones. És un esdeveniment de primera magnitud, un espectacle incomparable en què podem veure un centenar d’adolescents caminant en línia recta per una carretera, dia i nit, fins a morir; o més ben dit, fins que només en quedi un. Això sí, al guanyador li és concedida qualsevol cosa que demani. Aquest és el punt de partida de La gran caminada, la primera novel·la que Stephen King va escriure, tot i que no es va publicar fins al 1979, quan King ja era un escriptor de gran èxit i, per no saturar el mercat, la van publicar sota el pseudònim de Richard Bachman.
Ara l’editorial Males Herbes publica aquesta novel·la per primera vegada en català, en una versió de Martí Sales. El 23 de setembre arribarà a les llibreries. Us n’avancem un fragment.
Podeu llegir el primer capítol sencer de La gran caminada de Stephen.
L’editor de males Herbes, Ramon Mas, parla de la novel·la per als lectors de VilaWeb:
‘La gran caminada és el meu llibre preferit de Stephen King. També és el primer que va escriure, entre el 1966 i el 1967, quan encara estudiava a la Universitat de Maine. Així i tot, el llibre no es va publicar fins al 1979, després de l’èxit multitudinari de Carrie, quan els editors van decidir buidar-li els calaixos d’obres inèdites, encara que per no saturar el mercat n’haguessin de publicar algunes signades per un tal Richard Bachman.
El King de La gran caminada és el narrador en estat pur, tot múscul i sense palla, capaç d’atrapar-te amb poquíssims elements. El lector avança al pas d’aquests cent desconeguts, que, per molt que ho intentin, no podran evitar establir vincles entre ells, mentre es dirigeixen cap a l’únic final que ens uneix a tots. Pel camí, aquesta distopia psicològica i minimalista serà capaç d’aterrir-te, d’emocionar-te, d’esgarrifar-te i potser fins i tot d’arrancar-te alguna llagrimeta. Perquè el King de La gran caminada també és el més existencial, el més mental i introspectiu.
Aquest llibre es pot llegir com una paràbola sobre els joves que s’allisten a qualsevol mena d’exèrcit per manca de perspectives de futur, o com un al·legat contra la transformació de la vida en un espectacle mediàtic. Però, en el fons, parla de tot allò que fem per pura indolència, quan perdem l’horitzó de vista i deixem que el corrent se’ns endugui endavant.’
