26.03.2022 - 20:37
La setmana entrant arribarà a les llibreries La dama de la lloba, un petit volum que aplega disset contes escrits per Renée Vivien (Londres, 1877 ‒ París, 1909), per primera vegada traduïts al català per Anna-Maria Corredor. Tal com explica l’editor Jordi Raventós en el text que segueix, en aquests contes l’escriptora tracta les seves qüestions predilectes: el feminisme, les virtuts de l’amistat entre dones, les poetes de l’antiguitat grega, el desafiament a les normes socials i el capgirament dels rols establerts al llarg dels segles.
L’arrogància de l’home conquistador castigada per una dona que el menysprea massa per tenir-li por; la reina oriental que rebutja el poder i les riqueses per ser completament lliure i no estar sotmesa al marit; un deliciós equívoc, amanit d’androgínia, que acaba amb una feliç història d’amor entre dues noies; les virtuts de l’amistat femenina; una proxeneta paradoxalment casta…
Llegiu sencer el conte “Les monges del silenci”, del llibre La dama de la lloba de Renée Vivien (Adesiara).
L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós ens en parla:
Apassionats de Renée Vivien
“Som molts els qui vam conèixer Renée Vivien gràcies a l’enyorada Maria Mercè Marçal, que li va dedicar la seva única i celebradíssima novel·la. Renée Vivien, pseudònim de Pauline Mary Tarn (Londres, 1877 ‒ París, 1909), poeta, traductora i excel·lent prosista, va ser una de les figures més singulars del París fin de siècle. Coneguda en els ambients intel·lectuals per la seva vida turbulenta, la seva homosexualitat declarada i les seves il·lustres amants –entre les quals l’escriptora nord-americana Natalie Clifford Barney, l’amfitriona del Salon de l’Amazone, un dels salons literaris més influents del París de la primera meitat de segle XX, o la baronessa Hélène de Zuylen, de la família Rothschild–, va escriure un bon nombre de llibres d’una qualitat extraordinària, entre els quals sobresurten diversos poemaris, una novel·la i, sobretot, el recull de contes La dama de la lloba, que ara acabem de publicar, per primera vegada en català, amb una impecable traducció d’Anna-Maria Corredor.
En aquest llibre, dedicat justament a Hélène de Zuylen, podreu gaudir de la potència narrativa i, alhora, de la sensibilitat fora mida de l’autora, i hi trobareu tots els seus temes predilectes: el feminisme, les virtuts de l’amistat entre dones, les poetes de l’antiguitat grega (no és sobrer afegir que Vivien va emprar de vegades el pseudònim ‘Sapho 1900’ i que va traduir al francès la poeta de Lesbos i més líriques gregues), el desafiament a les normes socials o el capgirament dels rols establerts al llarg dels segles. I justament aquest contrast entre el fons antic d’alguns contes i les idees revolucionàries que destil·len els fan d’una modernitat radical.
Ho diré ras i curt: en La dama de la lloba –títol també del primer conte del recull, un dels millors que he llegit en els darrers temps–, els homes no hi surten gaire ben parats, però això és del tot irrellevant quan és la Literatura, la literatura amb majúscules, la que en surt vencedora. Espero que els lectors i les lectores que, com jo mateix, coneixíem la passió segons Renée Vivien, ara esdevinguin apassionats de Renée Vivien.”
Jordi Raventós
