27.04.2019 - 21:50
Esdeveniment de primer ordre, el de la publicació de la Ilíada d’Homer, en la versió que va deixar enllestida abans de morir, el febrer de l’any passat, l’hel·lenista Montserrat Ros. Així ens ho anunciava per correu l’editor d’Adesiara, Jordi Raventós: ‘Et faig saber que la setmana entrant arribarà a llibreries el volum més monumental de la història adesiarenca: el llibre dels llibres. Te n’adjunto la nota de l’editor que encapçala el volum i que explica una mica el perquè de tot plegat.’
Us oferim la nota de l’editor íntegra i també podeu llegir l’inici del Cant XVIII d’aquesta obra monumental (l’edició d’Adesiara és un volum de més de 1.200 pàgines).
La Ilíada és el poema èpic més antic de la literatura grega i l’obra principal que va conformar la identitat dels grecs com a poble. Al costat de l’Odissea, ha influït decisivament, al llarg dels segles, en la cultura occidental. La ira d’Aquil·leu contra Agamèmnon, els combats acarnissats entre aqueus i troians, la darrera trobada d’Hèctor i Andròmaca, els enganys i les ingerències dels déus, la mort de Pàtrocle o la compassió del victoriós Aquil·leu davant les súpliques del vell Príam són alguns dels episodis més impressionants i inoblidables de la guerra de Troia que han acompanyat els lectors –i els oients– de totes les èpoques.
Nota de l’editor
«La professora Montserrat Ros, filòloga, traductora, correctora i, sobretot, mestra i amiga, ens va deixar el dia 6 de febrer de 2018 a causa d’una malaltia fulminant. La traducció que presentem en aquest volum és el fruit esplendorós dels darrers anys de la seva vida, que va dedicar incansablement, tot i la salut sovint delicada, a la Ilíada homèrica.
La vaig conèixer l’any 2000, quan vaig començar a treballar a la Fundació Bernat Metge, a la qual ella va destinar tots els esforços –no sempre prou recompensats– fins a la seva jubilació. Dona senzilla i prudent com totes les persones sàvies, tenia un domini prodigiós de la llengua catalana (posseïa com ningú ‘el sentit de la llengua’, expressió que li havia sentit dir milers de vegades), que combinava amb un coneixement excepcional del grec i del llatí. Els seus ensenyaments, resultat de més de set anys de compartir cada dia amb ella aquell mític despatx de la Via Laietana, avui desaparegut, per on havien passat tants personatges il·lustres, van ser abundosos i impagables, i certament mai no m’abandonaran.
Des de l’any en què es va jubilar, el gran objectiu de la seva discreta existència va ser aquesta traducció de la Ilíada que teniu a les mans. Va refer de dalt a baix els cants I-XII –ja publicats a la Fundació entre el 2005 i el 2009– i va traduir els dotze cants restants de la magna epopeia, maldant per traslladar de la mateixa manera, sempre que li era possible, els epítets i les frases formulàries de què està farcit el text homèric, i alhora va donar a la prosa de la seva traducció un to marcadament poètic, ja que s’hi pot resseguir amb facilitat la cadència dels hexàmetres de l’original. En aquest sentit, confesso que foren incomptables les trucades que em va fer al llarg del darrer decenni per llegir-me un vers de l’original, donar-me’n la traducció provisional que havia embastat i demanar-me un sinònim per a tal paraula o tal altra. I quantes vegades, en improvisar-li, il·lús, una possible solució, m’havia respost: ‘No, aquest mot ja me l’he plantejat, però em sobra una síl·laba!’
A mitjan 2017, la Montserrat ja tenia la traducció enllestida, però va demanar a l’editorial alguns mesos més per a revisar-la a fons. Amb la precisió i l’escrupolositat que la caracteritzaven, va anar anotant, al final de cada cant del poema, els darrers retocs que volia fer-hi, comesa que ella, per desgràcia, ja no pogué dur a terme, però que he acomplert personalment amb admiració i reverència, conscient a cada pàgina de la feinada descomunal que va realitzar.
Així mateix, hem respectat la seva voluntat pel que fa a l’ordenació i el format del llibre i les persones que havien de participar-hi: una edició bilingüe en un sol volum, amb el text grec acarat, les notes al final i un índex de noms propis que permeti al lector saber ràpidament qui és qui en aquesta obra fundacional de la cultura europea. A més, el volum conté, d’acord amb el seu desig, un pròleg del professor Jaume Pòrtulas, una introducció del professor Francesc J. Cuartero i les notes a la traducció i l’índex de noms propis a cura del professor Joan Alberich, tots ells filòlegs eminents, grans coneixedors de l’obra homèrica i, sobretot, bons amics de la traductora. Per acabar-ho d’adobar, la Montserrat també va demanar personalment a l’Andreu Rossinyol, un dels millors correctors d’Europa (Jaume Vallcorba dixit), que tingués cura de la primera revisió de la traducció, tasca que, com és habitual, el mestre Rossinyol ha fet de manera impecable.
L’única cosa que ella no va deixar dita és que s’inclogués en el volum aquesta nota de l’editor. Espero, tanmateix, que aquesta meva contravenció em sigui perdonada i que aquest llibre serveixi com un homenatge sincer i merescut a la seva figura i al seu mestratge, que tothora recordarem amb enyor.
Jordi Raventós
Barcelona, desembre del 2018»
