Avançament editorial: ‘Ifis i Iante’, d’Isaac de Benserade

Aquesta setmana entrant arribarà a les llibreries Ifis i Iante, d’Isaac de Benserade, publicada per Adesiara. En aquesta joia de la dramatúrgia francesa del segle XVII, l’autor reescriu la faula ovidiana d’Ifis i Iante per convertir-la en una peça moderna i absolutament innovadora en què trobem el primer personatge principal lèsbic del teatre francès. Amb una reeixida adaptació del mite clàssic, l’autor ens presenta la relació de dues dones que s’enamoren, es casen i arriben a consumar el matrimoni amb l’aparent benedicció dels seus progenitors. L’autor desafia, doncs, les normes del seu temps amb aquesta obra transgressora i lliure de prejudicis que explora temes tan vigents com ara la identitat de gènere i l’homosexualitat femenina, i demostra, així mateix, que la fèrria rigidesa de les convencions socials pot doblegar-se de tant en tant. L’edició d’Adesiara és una edició bilingüe francès/català i amb una traducció en vers d’Encarna Sant-Celoni i Verger. És la primera vegada que es tradueix al català aquesta obra i també aquest autor.

Llegiu un fragment de Ifis i Iante, d’Isaac de Benserade (Adesiara).

L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, ens parla a bastament de l’obra i l’autor:

“Ifis i Iante, un clàssic insultantment modern
Isaac de Benserade (1612-1691) va ser un poeta i dramaturg d’ascendència normanda, reconegut per la seva estreta vinculació amb la cort francesa. Destinat inicialment al sacerdoci, ben aviat, però, va preferir gaudir de les comèdies que es feien a l’Hôtel de Bourgogne i d’algunes de les comediantes que les representaven. Home d’esperit mundà i refinat, habitual dels salons literaris preciosistes i dels cabarets, virtuós de la llengua i polígraf, i fecund i competent poeta de ploma incisiva, va conrear tots els gèneres poètics i va escriure un bon nombre de peces teatrals, però sobretot va saber-se guanyar la protecció dels personatges més influents de l’època, com ara el cardenal Richelieu i, principalment, el rei Lluís XIV, per a qui va compondre tot un seguit de ballets de gran qualitat.

Pouant en l’antiguitat clàssica, com feien la majoria dels autors del seu temps, Benserade va escriure diverses tragèdies i, especialment, la comèdia en vers Ifis i Iante, que adapta la faula d’Ifis ovidiana (un dels pocs exemples explícits d’homosexualitat femenina en la mitologia greco-llatina) per fer-ne una obra excepcional i absolutament innovadora. Segurament conscient de la poderosa protecció reial, l’autor no s’està de desafiar les normes establertes i presenta en aquesta peça la relació de dues dones que s’enamoren, es casen i arriben a consumar el matrimoni amb l’aparent benedicció dels pares. A més, com han afirmat alguns estudiosos, o més aviat algunes estudioses –atès que l’obra va caure en l’oblit o, per raons òbvies, va ser condemnada a l’ostracisme, i no s’ha recuperat a França fins fa pocs decennis–, en Ifis i Iante trobem el primer personatge principal lèsbic del teatre francès.

El volum no sols inclou Ifis i Iante (en edició bilingüe francès/català i amb una traducció en vers, excel·lent, d’Encarna Sant-Celoni i Verger, la reconeguda poeta i traductora d’Alboraia), sinó també una documentadíssima introducció, que ressegueix el mite des dels inicis fins a l’època de Benserade, i uns annexos amb onze textos, anteriors i contemporanis a l’obra, que hi estan relacionats. Els nostres lectors habituals ja saben que ens agrada d’allò més descobrir-los adesiara joies literàries de totes les èpoques i de tots els gèneres (encara que no estiguin gaire de moda), i crec que aquesta n’és un exemple ben paradigmàtic: aquesta Ifis i Iante és la primera traducció catalana que s’ha fet de l’obra (i de l’autor), i, per cert, no en cerqueu de castellanes, perquè no existeixen. Gaudiu-ne a pler!”