01.09.2018 - 22:00
L’Elexa és addicta a Internet. La perfecta hikikomori. Es fa dir Llunàtica, la música és la seva droga i menjar li fa fàstic. L’Índia, que és el més semblant que té a una amiga, es veu mig obligada a acompanyar-la a una clínica de desintoxicació digital aïllada de tot, en un paradís de muntanya. A la Lúbol hi coneixeran esperpèntiques twitstars, un conseller de Benestar Social que no hi veu més enllà del seu mur i doctors que, naturalment, tenen coses a amagar. Aquests són els principals elements que conformen la novel·la I, de sobte, el paradís de Núria Perpinyà, que arribarà la setmana vinent a les llibreries. L’escriptora ha canviat d’editorial. Durant vint anys va ser autora d’Empúries i ara ha optat per publicar amb Comanegra. Llegiu-ne un fragment.
L’editor de Comanegra, Jordi Puig, ens parla de la novel·la i ens explica com van rebre l’arribada del manuscrit a l’editorial:
«Hi ha moments dolços en aquesta feina en què feu un bot de la cadira i dieu ‘ep, parem màquines’. El dia que us escriu la Núria Perpinyà per dir-vos que valora tant la feina que feu i que (s’ha assabentat que prepareu el ‘salt’ a la narrativa) li agradaria que llegíssiu la seva nova novel·la feu això: pareu màquines i uns en aneu a llegir. Diria que editàvem els pedrolos, i potser ja amb algun dels llibres de Matar el Monstre damunt la taula. Vull dir que no ens faltava pas feina ni reptes, en vista a aquest 2018. Però, personalment, trobo que Perpinyà és cosa de gran fet.
Per a nosaltres, Matar el Monstre (la col·lecció de set novel·les encarregades a set autors al voltant del mite de Frankenstein i situades a Barcelona) era com començar el pastís amb la cirereta: la complexitat d’una cosa així no us la imagineu, però quan la presentàvem algú va entendre, i es va publicar, que ens dedicaríem cada any a fer coses tant, diguem-ne, excessives. Només faltaria! No, no, farem més bogeries, més endavant, però la idea és de tenir una línia de narrativa catalana més convencional, que tracti bé el talent, l’ambició i la llibertat creativa, i que s’arrisqui amb incerteses d’aquelles que una literatura no es pot perdre, encara que no siguin una bicoca comercial assegurada.
I, de sobte, el paradís és una benedicció a l’hora de definir què creus que han de ser les línies mestres d’una col·lecció sòlida, i posa el llistó ben alt respecte a allò que ha de venir. Parlem d’una novel·la sobre les addiccions, i especialment sobre l’addicció a internet, que té un abast increïble i si no es tracta més és per por de ser carrincló. Quan la Núria m’explicava fins a quin punt són ‘reals’ els personatges de la ficció, aquests tronats que s’han de tancar cercant una digital detox radical, se’m posava la pell de gallina. Realment, les xarxes són uns encants perfectes per a un novel·lista, us n’hi trobeu casos com cabassos, però no em consta que ningú no hagi construït res amb tanta mestria a partir de les desferres digitals.
Allò que més m’apassiona és com la novel·la s’empelta a la ‘mètrica piulaire’, per dir-ho d’alguna manera (de la frase breu, si cal sincopada, sentenciosa i alhora amb una tendència irreductible a la ironia), perquè em sembla molt interessant, i literàriament potentíssima, la transformació sobre l’ús del llenguatge que es cova a la xarxa. La literatura se n’ha d’ocupar, d’això, i la literatura catalana té la sort de gaudir d’una obra per a anar pel món amb el cap ben alt en aquest sentit.
En fi, que me l’estimo, aquesta novel·la, i autors com la Núria Perpinyà, per dir-ho tot. Espero que agradi molt!»
Jordi Puig, editor
Foto: Susana Martínez.
