Avançament editorial: ‘He ballat (breument) la conga’ de David Foster Wallace

  • Edicions del Periscopi publica una antologia d’articles de l’autor, seleccionats i traduïts per Ferran Ràfols Gela, que ens en parla

VilaWeb
L'escriptor nord-americà David Foster Wallace.

Redacció

25.05.2019 - 21:50

Edicions del Periscopi, amb l’editor Aniol Rafel al capdavant, el febrer del 2013 va publicar per primera vegada al català David Foster Wallace (Ithaca, Nova York, 1962 – Claremont, Califòrnia, 2008) amb L’escombra del sistema, la seva primera novel·la, que encara no s’havia traduït a la península. I va funcionar. Després li seguiren el manifest, agut i profund, sobre la vida diària i el món que ens envolta, L’aigua és això, i una Antologia de contes a càrrec de Vicenç Pagès Jordà. Ara Periscopi continua acostant-nos Foster Wallace, un dels autors més punyents de la literatura nord-americana contemporània, el gran cronista del malestar dels Estats Units. Ho fa en un nou vessant, l’articulisme, a partir d’un recull d’alguns dels seus millors articles i reportatges, seleccionats i traduïts per Ferran Ràfols Gesa: He ballat (breument) la conga.

He ballat (breument) la conga arribarà a les llibreries la setmana entrant. Us n’oferim un tast. Podeu llegir l’article íntegre ‘Contempleu el llamàntol‘.

Ferran Ràfols Gesa ens parla de Foster Wallace i d’aquest recull en el text que segueix, escrit per als lectors de VilaWeb:

«Ara gairebé se’m fa estrany recordar-ho, però quan el febrer del 2012 vaig conèixer l’Aniol Rafel, ja hi havia tres editors que m’havien parlat de la possibilitat (o de la impossibilitat, vaja), d’editar David Foster Wallace en català. Tots tres m’havien dit que era un autor que els encantaria publicar. Però –i llavors venien els arguments habituals, basats en un parell de veritats incontestables–, d’una banda, mort l’autor, ja no hi hauria obres futures que es poguessin promocionar per les vies acostumades i, de l’altra, a les llibreries eren presents bones traduccions castellanes ja feia una colla d’anys. Com s’acostuma a dir en el sector, ‘qui el volia llegir ja l’ha llegit’. En algun cas recordo que també hi havia una certa desconfiança de fons, com si aquesta mena de literatura no hagués de tenir mai prou públic en català.

Però va arribar el 2012, un moment propici per a l’aparició de petites editorials i, el mateix dia que el vaig conèixer, l’Aniol em va donar un exemplar de The Broom of the System i em va dir que pensava que podia fer per a mi. Jo li vaig exposar, en forma de preguntes, els arguments que havia sentit de llavis d’altres editors, i la seva resposta va ser molt clara: A banda de ser un llibre magnífic, el títol que em proposava era l’escletxa per a oferir Foster Wallace en català. Era divertit, era la primera obra de l’autor i no s’havia publicat en cap altra llengua peninsular. Uns quants mesos més tard l’acollida de L’escombra del sistema ens va convèncer que hi havia prou públic per a continuar amb l’aventura d’oferir David Foster Wallace en català, amb convicció, però sense pressa. I els anys següents vam traduir L’aigua és això, i una Antologia de Contes triats per Vicenç Pagès Jordà.

I bé, un cop presentat el Foster Wallace novel·lista i contista, ha arribat el moment dels articles, assajos o reportatges, novament en una àmplia antologia. Què hi trobarem? Per començar, els resultats que s’obtenen quan la intel·ligència enlluernadora de Foster Wallace es dedica a examinar la realitat, sense els abismes foscs a què ens aboca part de la seva ficció; hi trobarem l’humor, la inventiva lingüística, l’ull privilegiat per a la descripció, el rigor intel·lectual i, per sobre o per sota de tot, no sabria dir-ho, el profund sentit moral que impregna tota la seva obra.

I quines peces hi trobarem, concretament? Sí, hi ha la que més sovint ens han demanat, la hilarant ‘Una cosa teòricament divertida que no tornaré a fer’, el reportatge de Foster Wallace sobre l’experiència d’embarcar en un creuer d’una setmana pel Carib i també, entre més, ‘L’experiència Federer’, l’anàlisi del sentiment quasi religiós que els amants del tenis senten en veure jugar el geni suís, o el tast que us oferim avui, ‘Contempleu el llamàntol’, sobre l’extravagant Fira del Llamàntol de Maine i què passa a un llamàntol quan el tires dins una olla bullent.»

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor