02.06.2018 - 22:00
Teodor Marcos Bars (Manresa, 1950) debuta com a novel·lista amb Frank Relly i els netsuke, que publica Edicions Saldonar. El 4 de juny arribarà a les llibreries. I qui és aquest autor? És doctor en psicologia per la Universitat de Barcelona i ha treballat sempre com a psicòleg clínic a l’Hospital Clínic. A seixanta anys, es va inscriure com a alumne als cursos de narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Podeu llegir un fragment del llibre. Ens en parla l’escriptor, traductor i poeta Jaume C. Pons Alorda, que en signa l’epíleg:
«Vaig tenir la sort de coincidir amb Teodor Marcos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Jo era el seu afortunat professor del curs de Novel·la II, en què ell treballava una obra que a mi em semblava curiosíssima, però que em tenia desconcertat. No perquè el projecte que em va passar no estigués bé, sinó més aviat al contrari. Allò no només era escrit amb perícia: era diferent, era original, era únic. I si havia de cercar referents que s’hi acostessin, sols podia pensar, sobretot, en una fusió macabra entre el Tristram Shandy de Laurence Sterne i la narrativa negra més clàssica, però amb tocs surrealistes a la manera de David Lynch i un insaciable humor rocambolesc més proper a Quentin Tarantino que a Francesc Trabal.
Què és Frank Relly i els netsuke? En primer lloc, és una novel·la que hibrida diversos gèneres en un mateix doll que, tanmateix, és inclassificable sota una etiqueta única. És novel·la negra, sí, però també altera les categories de la novel·la negra convencional, i ho fa amb una gairebé escatològica mala llet, de la que a mi m’agrada. És novel·la eròtica, en efecte, però va més enllà i acaba aconseguint uns moments pujats de to que tenen un poder fora mida i, alhora, aprofita per escapar dels tòpics més llepats. És metaliteratura, exacte, però evadeix les problemàtiques masturbatòries d’altres exemples recents. És una comèdia salvatge, com no podia ser d’altra manera, però té la contundència d’un tremendisme i d’un sentit tràgic que fa que sentim la necessitat d’aprofundir en nosaltres mateixos perquè Teodor Marcos demostra saber caçar molt bé la naturalesa humana.»
