13.10.2018 - 22:00
Escriptors frustrats, petons que no arriben, bevedors empedreïts, encantaments obscurs, la por, els monstres i dimonis que poblen la ment, un sàtir malèvol, joves turmentats i famílies perfectament disfuncionals són només una mostra de tot allò que l’irlandès Kevin Barry ens presenta a Fosca descansa l’illa. L’autor de la perversa Ciutat de Bohane (2015, Raig Verd, guanyadora del Premi Impac 2013) ens ofereix ara una col·lecció d’imprevisibles relats d’amor, crueltat, crim, desesperació i llum. Aquest compendi reuneix els millors de les col·leccions There are Little Kingdoms (2010) i Dark Lies the Island (2013), guanyadora de l’EFG Private Bank Short Story Prize, atorgat pel Sunday Times, a més de ‘Ox Mountain Death Song’ (2012), publicat originalment a The New Yorker.
Llegiu-ne el primer conte, ‘El retorn de la doneta’.
Escriu l’editora de Raig Verd, Laura Huerga:
«’Els llibres de relats no es venen’. És una frase contundent, sí. Una frase repetida com una cantarella inevitable, ineludible. La gent no compra llibres de relats. Tanmateix, mireu l’últim llibre de Sergi Pàmies, quin goig. Tots comptem entre les lectures més importants de la nostra vida alguns llibres de relats, alguns autors imprescindibles que han escrit texts curts tan valuosos com les novel·les més llargues, amb l’habilitat de fer, de la síntesi i la concreció, una virtut.
Una vegada vaig sentir que una editora deia en una conferència: ‘Si tots els editors només es fixessin en la rendibilitat, no publicaria poesia ningú.’ Em va semblar una frase que es podia extrapolar a moltes coses més: qui publicaria teatre?, qui publicaria relats?, qui publicaria llibres de temes tan específics o tan minoritaris que no semblen importants? I, no hi ha discussió, tots són imprescindibles.
Escric aquesta introducció a l’avançament editorial per defensar la convicció de continuar publicant els llibres en què creiem com a editors, més enllà dels estàndards del mercat, de les necessitats de rendibilitat, dels estudis o d’allò que pensem que vol el públic lector. Només d’aquesta manera oferirem als lectors llibres valents, interessants, provocadors, insolents, divertits o emocionants sense caure en la desídia de la repetició. I, sobretot, diversos, diferents, que aporten valor pel fet de ser. Valgui aquí una salutació d’admiració vers els meus estimats i admirats companys de professió.
I sí, per sort, els editors no estem sols. Hi ha lectors curiosos, que es deixen endur per les propostes més diverses dels editors més boigs i que accepten el joc. Sou els qui feu possible que continuem fent llibres impossibles, els qui aconseguiu que els nostres llibres arribin a més gent. I, de sobte, el miracle: un llibre que no s’havia de vendre es ven.
Això també és una cosa bonica de fer llibres. Perquè va com no havia d’anar. Perquè és un món imprevisible on sí que hi ha productes molt comercials, evidentment, però on un llibre nou pot ser una sorpresa que no esperàvem, en comptes d’una sorpresa articulada.
Aquí i ara us oferim una nova proposta, un nou llibre de Kevin Barry, Fosca descansa l’illa. Un llibre de relats, sí, dels que no venen. D’un autor molt conegut a casa seva però desconegut a casa nostra. En Ferran Ràfols tradueix l’irlandès amb cura i delicadesa, per traslladar el seu humor entremaliat i divertit. No podem dir que sigui cap obra mestra, això només ho pot decidir el temps, si el llibre l’aguanta. Però sí que podem dir que és una proposta honesta d’una editorial que creu amb fermesa en tot allò que publica.»
Laura Huerga, editora
