Avançament editorial: ‘Flors de debò’, de Mercè Rodoreda

Arriba a les llibreries Flors de debò, trenta-vuit proses poètiques breus que Mercè Rodoreda escriu a principi dels anys seixanta del segle passat a Ginebra. Restaran en un calaix fins que el 1980 l’autora, ja instal·lada a Romanyà de la Selva, decideix d’editar-les conjuntament amb Viatges a uns quants pobles amb el títol genèric de Viatges i flors. Aquell mateix any, Pere Gimferrer escriu, en data 30 d’agost, en el seu dietari: “Els personatges, és clar, són metàfores de nosaltres: la Colometa, Teresa Goday de Valldaura. Però en el fons del dibuix dels llibres de Mercè Rodoreda, hi ha altres coses –un jardí, un colomar, un armari japonès– que també són metàfores, i no s’expliquen pas: finestrams a un altre món. Ara, en aquest llibre nou –Viatges i flors– el que sovint era fons esdevé primer terme. Ens cal avesar-nos a un clima diferent. Al centre de tot, la mestressa del país misteriós somriu en una llum molt clara.”

Llegiu un fragment de Flors de debò, de Mercè Rodoreda.

Els editors del llibre expliquen:

“Poques vegades s’han editat les proses de Flors de debò sense les proses de Viatges a uns quants poblets. Molts lectors de Mercè Rodoreda sabíem que va escriure un llibre que es titulava Viatges i flors. Molts menys sabíem que eren dos llibres diferents, escrits en part en moments històrics diferents. Ningú o alguns, ben pocs, s’han plantejat mai quines flors van inspirar Mercè Rodoreda a escriure les proses d’aquest llibre. Que sapiguem, ningú no havia provat d’il·lustrar aquestes flors com fem en l’edició de Flors de debò d’Edicions el Ventre del Llop i d’Edicions Sidillà. I ningú tampoc no havia relacionat les dinou proses d’aquells Viatges i les trenta-vuit proses d’aquestes Flors amb l’any 1938, l’any que la Catalunya catalana, tal com deia Mercè Rodoreda, va desaparèixer per convertir-se en la Catalunya que va conèixer després de l’exili. Les flors són també per la gent que la va estimar. Però hi ha tota mena de flors, com hi ha tota mena de gent i tota mena d’amors, d’odis, de bons sentiments i d’enveges. Les pàtries perdudes de totes les infanteses.”