Avançament editorial: ‘Fins a l’última pedra’, de Berta Creus

Aquesta setmana entrant arriba a les llibreries la primera novel·la de Berta Creus, Fins a l’última pedra, una opció de l’editorial Males Herbes. El llibre, tal com n’expliquen els editors, és una novel·la teixida amb una base de contes o un recull de contes relligat en forma de novel·la. Al començament, un foraster arriba a un llogaret abandonat per trobar-hi respostes. Mentre passeja entre les cases en ruïnes, topa amb una vella esquerpa que sembla que hagi perdut el cap. L’home, confús, vol ajudar-la, però ella l’envia a escoltar les pedres. És un llibre fet de veus antigues, d’històries que retrunyen pels carrers desballestats d’allò que en un altre temps va ser un poble ple de vida. Són els anhels dels qui hi van viure, els seus desigs i les seves pors, que ressonen com ecos fantasmals al llarg dels segles.

Berta Creus Cuadras (Sant Martí de Tous, 1986) és llicenciada en traducció i interpretació i treballa com a traductora i cap d’idiomes. Té alguns relats publicats en revistes, reculls i diaris digitals, i ha guanyat uns quants concursos literaris o n’ha estat finalista.

Llegiu el primer conte del llibre Fins a l’última pedra, de Berta Creus (Males Herbes).

Els editors de Males Herbes, Ricard Planas i Ramon Mas, expliquen als lectors de VilaWeb:

“És sabuda la nostra dèria editorial a buscar noves veus per a la literatura catalana, autors i autores amb universos propis i maneres d’expressar-los que sonin genuïnes, diferents, personals, però sobretot que siguin literàriament valuoses. Considerem l’escriptora Berta Creus l’última d’aquestes troballes, i Fins a l’última pedra l’inici fulgurant d’una carrera molt prometedora.

Fins a l’última pedra és una novel·la teixida a base de contes, o un recull de contes relligat en forma de novel·la, una història d’històries sobre pobles que desapareixen, comunitats que moren i deixen la memòria òrfena, reclosa en les pedres que conformen les cases abandonades i els camins pels quals ja no passa ningú. Perquè és a les pedres on s’amaguen les veus d’aquells que les van habitar, i aquest llibre les escolta i les fa parlar amb una llengua orgànica, una llengua que expressa el pas del temps i de les persones, una llengua plena d’uns matisos que també s’han anat perdent amb els segles.

Berta Creus desenterra i fa volar tot d’històries que no apareixen als llibres d’història, vides que es confonen amb llegendes i que avui resten suspeses en el temps. Amb Fins a l’última pedra, Berta Creus s’erigeix en la narradora de la Catalunya buida.”