28.08.2021 - 21:50
|
Actualització: 29.08.2021 - 11:41
Clara Queraltó (el Pla del Penedès, 1988), filòloga especialitzada en teoria de la literatura, es va donar a conèixer amb el conjunt de relats El que pensen els altres (Proa, 2018), que li van valdre el premi Mercè Rodoreda. Ara, tres anys després, publica la seva primera novel·la, Et diré R., que arribarà a les llibreries l’1 de setembre.
La Lucía se’n va de casa de la seva mare per intentar obrir-se camí a la gran ciutat. Fa amistat amb una altra jove, la Talita, una estudiant que treballa en un bar de copes, i s’instal·la al seu pis, on compartiran alegries i angoixes. Tot es capgira quan la Lucía queda embarassada i la soledat, la precarietat econòmica i l’amor contrariat fan de la seva vida un gran interrogant.
Llegiu un fragment d’Et diré R. de Clara Queralt (Empúries).
Josep Lluch, editor d’Empúries, comenta la novel·la amb el text que segueix:
Clara Queraltó, la Maga i R.
Durant els últims anys, el premi Mercè Rodoreda de contes s’ha mostrat com una poderosa rampa de llançament per a nous talents literaris. És el cas de Clara Queraltó, per exemple, que va debutar amb el llibre de relats El que pensen els altres i que ara, tres anys i mig després, presenta la seva primera novel·la, un text breu i punyent titulat Et diré R.
Als lectors de la primera Queraltó no els sorprendrà que el nou llibre posi el focus en personatges vulnerables, al marge del carril central, sovint víctimes del “que pensen els altres”, perquè ja en els contes premiats l’escriptora va demostrar una predilecció per aquesta mena de personatges.
Et diré R. és la història d’una noia que, després de fugir de casa i de “saltar d’un error a un altre”, com diu ella mateixa, es queda embarassada i s’ha d’enfrontar a una maternitat precoç. Curiosament, no és la primera novel·la catalana dels últims anys en què l’embaràs i la maternitat són vistos com una amenaça a l’amor i a la vida pròpia.
El nadó és al·ludit al títol amb la inicial R, que és la mateixa inicial de Rocamadour, el fill de la Maga que corre per les pàgines de Rayuela de Cortázar i que tant ens recorda la protagonista d’Et diré R. L’homenatge de Queraltó a l’obra cortazariana és continu, però en cap cas molesta qui no coneix la novel·la de l’escriptor argentí. Reconèixer la tradició, celebrar-la, és una constant de la història de la cultura.
Per acabar, si bé la veu narradora d’Et diré R. sovint s’adreça explícitament al pare absent de la criatura, en termes generals, cada vegada més, la novel·la és una llarga carta dirigida a R, com una ofrena literària. El lector esdevé R.
Josep Lluch