02.09.2022 - 21:50
Aquesta setmana entrant arribarà a les llibreries Enric el Verd, de Gottfried Keller (Zuric, 1819-1890), considerat un dels millors escriptors suïssos de tots els temps. L’obra és una gran novel·la de 888 pàgines, publicada per Adesiara i traduïda per primera vegada al català per Ramon Monton. Novel·la de formació, se sol comparar sovint al Wilhelm Meister, de Goethe.
Enric Lee, més conegut com a Enric el Verd perquè de petit sempre anava vestit d’aquest color, és un jove orfe de pare que, amb el suport d’una mare abnegada, decideix d’acomplir la sempre difícil tasca d’esdevenir un pintor cèlebre en una època de grans canvis polítics i socials. Però, tot i els seus inicis prometedors, un seguit de circumstàncies adverses fan que el desig primer vagi a mal borràs, perquè els homes, esclaus de la vanitat, són sotmesos tothora als tombs inescrutables de la fortuna.
Llegiu un fragment d’Enric el Verd de Gottfried Keller (Adesiara).
L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, ens parla de l’obra i l’autor:
Un monument de les lletres alemanyes
“Enric el Verd és l’obra més celebrada de l’escriptor suís Gottfried Keller (1819-1890), considerada una de les més importants de la literatura en llengua alemanya. Amb aquesta imponent novel·la ―el volum té gairebé 900 pàgines―, ara traduïda per primera vegada en català per Ramon Monton, recuperem de l’oblit aquest autor, que aquí fa quasi un segle va suscitar l’interès de Carles Riba, el qual en va traduir la novel·la Die Leute von Seldwyla [La gent de Seldwyla] el 1925. Això no obstant, després de Riba, que també en va publicar el 1932 el relat ls tres honrats pintaires’, Keller ha estat, a casa nostra, un oasi inexplorat fins avui.
De caràcter autobiogràfic, Enric el Verd és una novel·la de formació (Bildungsroman) que moltes vegades, i gairebé des de la seva primera aparició a mitjan segle XIX, ha estat comparada al Wilhelm Meister, de Goethe. Enric Lee, més conegut com a Enric el Verd perquè de petit sempre anava vestit d’aquest color, és un jove orfe de pare que, amb el suport d’una mare abnegada, decideix acomplir la sempre difícil tasca d’esdevenir un pintor cèlebre en una època de grans canvis polítics i socials. I és sobretot aquí on podem resseguir el tremp de l’escriptor, que, com uns altres grans narradors que li foren coetanis, va saber traslladar perfectament a la novel·la les contradiccions i les dificultats, sovint insalvables, entre un món eminentment rural i la florent burgesia de les grans ciutats, la qual, al cap i a la fi, era la que es podia permetre garantir la subsistència dels joves artistes.
Aprenentatges, viatges, enamoraments, amistats, la vida d’Enric Lee és plena de dubtes, de certeses i de no pocs contratemps, com la de tots nosaltres, al capdavall. Ara només cal submergir-s’hi per gaudir de la lectura i descobrir un dels monuments de les lletres alemanyes que ens han passat més desapercebuts, malgrat que Keller va ser un dels autors de culte del gran W. G. Sebald.”
Jordi Raventós
