13.09.2015 - 06:00
|
Actualització: 13.09.2015 - 11:28
«Caminem i callem. Ens portem vint-i-tres anys. El número vint-i-tres no es pot dividir. El vint-i-tres només és divisible per ell mateix. I per u. Hi ha una solitud així entre nosaltres. No és possible fraccionar-la. Cal traginar-la sencera. Portem el dinar. Caminem per un munt de terra. Nosaltres l’anomenem muntoi. El muntoi d’Ogmand. Hi passem quan anem a buscar llenya al bosc. A voltes, fem marrada pel pla de Szomoga per poder caminar pel camí de Kaboló. Perquè no és tan fangós. Nosaltres en diem aiguallós.»
Aquest és l’inici del fragment que us oferim de ‘Els desposseits’, una novel·la de l’hongarès Szilàrd Borbély (1964-2014), publicada a Periscopi. Aquest autor es va morir l’any passat amb cinquanta anys, quan acabava de guanyar el premi Mézsöly Miklós-díjat per aquesta novel·la, que fou la primera i l’última. Imre Kertész va anomenar-lo llavors, ‘la gran promesa truncada de les lletres hongareses’. El llibre, traduït de l’hongarès per Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett Szabó i amb un pròleg de l’escriptor Jordi Nopca, arribarà demà a les llibreries.
La sinopsi de l’obra ja atrapa: «Als afores d’un poble fronterer d’Hongria un nen d’onze anys tremola de fred. I de gana. La seva família està estigmatitzada i marginada per culpa d’un passat del qual no es pot parlar. Ell s’evadeix de l’ambient opressiu que l’envolta gràcies al seu interès pels nombres primers. La mirada transparent de l’infant reconstrueix la història d’aquesta família i la de l’Hongria de mitjan segle xx, sacsejada pels traumes de la Segona Guerra Mundial, la fam, les col·lectivitzacions de terres i el retorn dels supervivents dels gulags.» I continua: «Narrada amb cruesa, la novel·la ens confronta amb el patiment dels que viuen exclosos de la societat, atrapats en una situació desesperada. Els desposseïts són aquells que no tenen res, a qui se’ls nega fins i tot la dignitat.»
Preguntat a l’editor, Aniol Rafel, sobre la novel·la, destaca: ‘La narració, amb una cruesa que sovint deixa sense veu, però també d’una bellesa fora del comú, ens permet llegir per primera vegada en català l’obra d’un dels autors hongaresos més importants de les últimes dècades, els textos del qual reflexionen sobre la solitud, la pèrdua, el trauma i la memòria dels pobles.»
Szilàrd Borbély va ser poeta, professor universitari, traductor i narrador. La seva obra va rebre nombrosos reconeixements. És l’autor de ’Halotti pompa’ (‘Pompes fúnebres’, del 2004), un dels llibres centreeuropeus més reconeguts del últims vint-i-cinc anys.
