02.11.2024 - 21:40
Basada en un crim real de principi dels anys cinquanta al Pallars, Els crims de la mel (Proa) és la nova novel·la de Pep Coll, que arriba a les llibreries la setmana entrant. L’autor té un coneixement profund del cas, conegut com “el crim del gitano”, que ha esdevingut llegendari. La novel·la explora els límits difusos entre veritat i mentida, realitat i ficció. Després de l’èxit de Dos taüts negres i dos de blancs, Pep Coll torna a recrear una història plena d’intriga, on es qüestiona la màxima que diu “la veritat us farà lliures”.
Una nit fosca de final de novembre esclaten dos trets als boscs de la zona més despoblada de Catalunya. Un home cau abatut mentre el seu company aconsegueix de fugir. Hores més tard, un innocent es declara culpable davant la Guàrdia Civil. Així comença la novel·la de Pep Coll, que posa al centre de la història elements dispars carregats d’intriga, com ara una masia centenària i una tartana itinerant, un primer crim imprevist, uns investigadors policíacs desconcertats, tres germans poc avinguts i una família gitana que porta una vida ambulant. El primer crim que obre la novel·la el succeiran més morts, que aniran revelant les tensions socials i econòmiques del poble, vinculades amb la producció i el comerç de mel, un producte local molt valorat.
Llegiu un fragment d’Els crims de la mel, de Pep Coll (Proa).
L’editor de Proa, Josep Lluch, parla de l’obra i de l’autor:
“La nit del 30 de novembre de 1953, en una masia d’Abella de la Conca, dos trets d’una escopeta de caça posen fi a la vida d’un jove d’ètnia gitana. El crim va ser conegut com ‘el crim del gitano’ i va generar aviat tota mena d’especulacions. Les sospites d’engany a la justícia amb una confessió falsa, les enraonies dels veïns i fins i tot les bravates d’algun dels protagonistes van generar una autèntica llegenda al voltant del succés. A més, el crim enfrontava dos mons: d’una banda, els pagesos arrelats a la casa i a la terra, i de l’altra, les comunitats de gitanos ambulants que es desplaçaven de poble en poble amb cavalleries i tartanes.
Com veiem a Els crims de la mel, el xoc cultural provoca moltes situacions de conflicte. Per exemple, mentre el clan dels gitanos es disposa a sepultar el cos seguint els seus rituals ancestrals, la Guàrdia Civil i els jutges s’obstinen a fer l’autòpsia del cadàver. Són episodis que recorden topades i incomprensions dels nostres dies. Per contra, la història d’amor que es desplega a poc a poc i de manera convincent és tot un desafiament a la inèrcia que els humans sovint convertim en fatalitat.
Pep Coll ha treballat els fets amb el rigor de l’investigador, la saviesa de l’antropòleg i la llibertat del novel·lista. El resultat és una gran novel·la d’un dels noms més sòlids de les nostres lletres que no ha rebut encara el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.”
