Avançament editorial: ‘Els carnissers’ de Guillem Frontera

Guillem Frontera va escriure Els carnissers quan tenia vint-i-tres anys. Va ser la seva primera novel·la, defensada per Llorenç Villalonga i per Joan Sales. Anys a venir ha suposat la primera d’una saga, on ha anat retratant la Mallorca contemporània. Aquesta saga inclou obres com L’adéu al mestre i fins la darrera, Sicília sense morts. D’aquest món i d’aquest autor ens en parla l’editora Maria Bohigas, en el text lúcid que segueix. Us oferim un fragment de la novel·la. La nova edició arribarà a les llibreries la setmana que ve, dins del segell Club Editor Jove.

Escriu l’editora Maria Bohigas:

«Darrerament el públic internacional s’ha entusiasmat amb les sagues, siguin noruegues, sueques o italianes, obra de Larsson, Knausgaard o Ferrante. Quin element exacte en determina l’èxit, això els editors no ho sabem. Però sí que sabem que una saga és una obra reincident, que construeix un univers i el transita de manera sistemàtica, obsessiva, volum rere volum, amb una decisió que ronda la tossuderia.

L’obra de Guillem Frontera és una saga. No pas que ell l’hagi preconcebuda així, però el que mou els personatges de Sicília sense morts és el mateix que movia els personatges d’Els carnissers, la seva primera novel·la, que reeditem avui. A Els carnissers, un home que ha fet fortuna amb una botigueta de souvenirs acaba comprant la possessió on guardava porcs quan era infant, i ho celebra amb un sopar en què convida els antics senyors de la possessió a més de tota la família. A Sicília sense morts, els fills dels porquers enriquits —que en lloc de guardar porcs han anat a la universitat— accedeixen al Govern i practiquen les formes polítiques que tots sabem. Entre una i altra es desplega un conjunt de novel·les —L’adéu al Mestre, La mort i la pluja, La ruta dels cangurs, Cada dia que calles…— en què la protagonista, Mallorca, és el laboratori del món, on creix magníficament la cobdícia amb la seva processó de desastres: degradació, corrupció, destrucció…

Ara bé, el tret que distingeix l’obra de Frontera no és tant aquesta reincidència en un tema, sinó el poder veritablement remarcable de mostrar-nos els personatges en tota la seva estupidesa sense renunciar a fer-los apassionats, ingenus, simpàtics, entranyables i tot. No sé de gaires autors que aconsegueixin el miracle de fer-te estimar un imbècil capaç de destrossar les coses més sagrades, com és ara en Miquel, l’antic porquer de Son Puig-gros.

Entre Sicília sense morts i Els carnissers han passat 47 anys. Frontera en tenia 23 quan va sortir publicada la seva primera novel·la. Quasi mig segle després, no hi ha dubte que Llorenç Villalonga no s’equivocava en defensar-la com una obra important. Plena de vivor, àcida com una cirera de maig, sagaç en el diagnòstic i humana en la comprensió que conserva més enllà del sarcasme, aquesta novel·la és decididament el primer volum d’una saga que entronca, pensant-ho bé, no amb Larsson ni amb Knausgaard ni amb Ferrante, sinó amb la Comèdia humana de Balzac o amb els Rougon-Macquart de Zola: sagues que personifiquen una època en tota la seva dimensió. Frontera ha retratat la nostra, des de les arrels fins a les fulles noves.»