Avançament editorial: ‘El Teatre de la Natura a Catalunya’, de Francesc Viñas

“El teatre a l’aire lliure ha estat durant molts anys sinònim de Teatre de la Natura. A França, a principis del segle XX, amb la proliferació d’escenaris teatrals emmarcats en paisatges naturals, la premsa va començar a fer servir l’etiqueta ‘teatres de la natura’. […] Però no tot el teatre a l’aire lliure és Teatre de la Natura. Només ho és el que té el marc natural com un element essencial de la mateixa obra. L’escenari és natura real.” Així explica i circumscriu el terme Teatre de la Natura l’autor del llibre del mateix nom, Francesc Viñas Faura (la Garriga, 1952), professor de literatura i director de l’Institut Arquitecte Manuel Raspall de Cardedeu, a més de conductor de les sessions de “Llegir el teatre del TNC” a les biblioteques de Granollers i la Garriga.

El Teatre de la Natura a Catalunya (Godall Edicions), que recull el desenvolupament d’aquest moviment a Catalunya, arriba aquesta setmana entrant a les llibreries.

Llegiu el capítol del teatre de la natura que es feia a Roses a primers de segle XX.

L’editora de Godall, Matilde Martínez Sallés, ens en parla:

“El Teatre de la Natura a Catalunya descriu un fenomen teatral que reivindicava el paisatge com a escenari. Va començar per la influència de les representacions que a finals del segle XIX es feien en alguns llocs de França i es va desenvolupar durant tot el primer quart del segle XX lligat a dos fets: les idees estètiques del Modernisme i la moda burgesa de l’estiueig.

Del 1898 al 1928 es va representar tot un seguit d’obres de teatre en boscos, parcs, places de braus, velòdroms, jardins i fins i tot platges de molts indrets de Catalunya: Barcelona, Viladrau, Prada, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, la Garriga, Sabadell, Roses, Martorell, Badalona, Manresa, Cardedeu, Olot, Caldes de Montbui, Ribes de Freser, Girona, Piera Ceret, Cerdanyola, Matadepera i Tarragona. Algunes eren obres ja clàssiques, dirigides per directors consagrats com Adrià Gual; unes altres eren escrites expressament per als escenaris naturals, com Flors de cingle, d’Ignasi Iglesias, creada per ser representada al bosc de can Terrés de la Garriga. El nombre de localitats, l’èxit de públic i els articles de premsa que aquestes representacions van generar ens indiquen que el Teatre de la Natura va ser un fenomen no només teatral, sinó també social.

Aquest llibre neix amb la voluntat de ser un recull complet d’aquest moviment que és part indiscutible del patrimoni artístic català i que de manera sistemàtica encara no havia estat recopilat.”