04.10.2024 - 21:40
La setmana entrant arribarà a les llibreries El purgatori del bibliòfil, de Ramon Miquel y Planas (1874-1950), escriptor i bibliòfil, gràcies a l’editorial Males Herbes. Diuen els editors Ramon Mas i Ricard Planas que aquesta obra “és un dels secrets més ben guardats del fantàstic català, una obra satírica, que ironitza sobre el món del llibre en general i sobre la cultura catalana en concret. Un viatge literari que us farà pixar de riure”. Diuen que El purgatori del bibliòfil “és una crítica despietada a la dèria per la subvenció i a la hipocresia ideològica que governa el sector, que podria haver estat escrita ahir a la tarda”.
De molt jove, Miquel y Planas va participar en la vida cultural i va escriure a la revista Joventut. Va destacar com a bibliòfil. Va presidir l’Institut Català de les Arts del Llibre, va ser membre destacat de la Cambra del llibre, de la Societat Catalana de Bibliòfils i de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona. La seva bibliofília s’expressa en obres com ara la Revista ibérica de exlibris (1903-1906) i Bibliofília (1911-1920). També va publicar ficció, com ara La llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928) i La novel·la d’un bibliògraf (1918). Es va oposar activament, i sense concessions, a la normalització lingüística. Aquest llibre n’és una prova.
Llegiu el primer capítol d’El purgatori del bibliòfil, de Ramon Miquel y Planas (Males Herbes).
Els editors de Males Herbes, Ramon Mas i Ricard Planas, expliquen als lectors de VilaWeb:
“Feia tants anys que volíem recuperar aquesta novel·la, que fer-ho ens sembla una mena de culminació. De què, exactament, no ho sabem, però ens rebla l’orgull publicar-la, d’això no en dubteu. El purgatori del bibliòfil, aparegut originalment el 1920, és una de les poques sàtires fantàstiques de tall clàssic que tenim a la literatura catalana, una obra en la tradició de Rabelais, Swift o Voltaire, que pren com a model el clàssic Faust de Marlowe, per elaborar una crítica despietada i divertidíssima a la hipocresia imperant en el món del llibre, tant pel que fa als ‘lectors’ (poso cometes perquè, com bé mostra el llibre, llegir llegir, no ho fa gaire ningú), com els escriptors, els bibliotecaris, els gestors culturals o els lingüistes.
Ramon Miquel y Planas, enemic declarat de la reforma de Pompeu Fabra, a qui ridiculitza amb enginy notable al llarg de la novel·la, rep la visita inesperada del diable, que diu requerir-lo per una feina (i quina feina!). Com que ell s’hi nega, el dimoni decideix endur-se’l a fer una sèrie de visites que l’ajudin a entendre que, en el món de la cultura, qui més qui menys treballa pel de baix. L’autor, a qui hem respectat l’ortografia original perquè, ja a les primeres pàgines, es caga obertament en els editors que imposen la ‘moda fabriana’, va escriure aquest pamflet estripat (si Valero Sanmartí hagués nascut 100 anys abans…) per atacar la cultura de la subvenció, la modernitat buida, el patriotisme mal entès, les ganes d’aparentar erudició de l’alta societat i, per sobre de tot, l’obsessió catalana per domesticar i normativitzar la llengua, esterilitzant així tota una tradició literària. Tan a contracorrent va aquesta joia que avui portem a les llibreries, que, fa 100 anys, R. Miquel y Planas se’l va haver d’editar ell mateix per distribuir-lo entre els seus exquisits amics, membres de la Societat Catalana de Bibliòfils i lletraferits de l’ala ingovernable.”
