Avançament editorial: ‘El mirall de les nostres penes’ de Pierre Lemaitre

A finals d’agost arribarà a les llibreries El mirall de les nostres penes de Pierre Lemaitre (París, 1951). És la proposta de l’editorial Bromera per a aquest estiu. Una novel·la de caràcter històric, que tanca el tríptic narratiu que l’escriptor francès va iniciar amb Ens veurem allà dalt, guanyadora del Premi Goncourt, i va continuar amb Els colors de l’incendi. En aquesta ocasió, Lemaitre recupera una part dels personatges de les obres anteriors per continuar el seu relat inoblidable sobre la història d’Europa.

El mirall de les nostres penes se situa l’abril de 1940, mentre París espera la invasió de l’exèrcit nazi, que sembla ja inevitable, tot i l’escepticisme de molts dels habitants. En aquest escenari, ens trobem amb Louise Belmont, una jove que accepta el tracte del doctor Thirion, un vell habitual del bar on treballa: ella es despullarà davant d’ell i, a canvi, rebrà deu mil francs. Però Louise no podia imaginar que, tot seguit, Thirion es trauria una pistola de la butxaca i es dispararia una bala al cap.

Llegiu el primer capítol de El mirall de les nostres penes.

Explica Gonçal López-Pampló, editor de Bromera: ‘L’entrada de Pierre Lemaitre al món literari va ser tardana i tranquil·la, fins que va rebre el premi Goncourt per Ens veurem allà dalt. Sense deixar de banda les virtuts de les seves obres policíaques, Lemaitre s’endinsava en el gènere històric i demostrava una enorme capacitat narradora. Si Lemaitre destaca per alguna cosa és per saber contar, per definir perfectament els personatges i dominar sense vacil·lar el ritme de la història. Si l’autor francès excel·leix també amb novel·les aïllades (com ara Recursos inhumans, de moda per l’adaptació televisiva de Netflix), el plaer de la lectura arriba al màxim amb els seus dos grans cicles narratius. En l’àmbit de la literatura negra, el protagonitzat per l’inspector Verhoeven. En l’àmbit de la narrativa història, el tríptic format per Ens veurem allà dalt, Els colors de l’incendi i, ara, El mirall de les nostres penes.’

Continua López-Pampló: ‘Com a editor, però sobretot com a lector, em satisfà retrobar personatges i records dels llibres anteriors, sense que per això aquesta nova obra perdi la seva independència. Estem davant d’una novel·la amb majúscules, voluminosa i alhora lleugera, tràgica i al mateix temps feliç, sempre irònica, sempre inoblidable. En un dinar, Lemaitre em confessà que, després de tancar aquest tríptic sobre les dues grans guerres, en volia començar un altre que arrencaria en el Maig del 68. Mentre esperem delerosos, El mirall de les nostres penes obre les seves pàgines per a assegurar-nos una de les millors lectures d’aquest estiu.’