25.09.2016 - 02:00
L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, parla de l’edició de El llibre dels disbarats, obra clàssica de la literatura anglosaxona del dibuixant, poeta i músic Edward Lear. Aquest volum es publica per primera vegada en català traduït per Miquel Àngel Llauger. Lear es va convertir en el patriarca de la literatura del ‘nonsense’, al costat de Lewis Carroll.
El llibre dels disbarats arribarà a les llibreries la setmana entrant. De moment, us oferim un fragment.
Edward Lear, el creador del nonsense, ara en català
Per Jordi Raventós
Adesiara acaba de publicar, amb traducció del mallorquí Miquel Àngel Llauger i edició bilingüe, El llibre dels disbarats (A Book of Nonsense), d’Edward Lear (1812-1888), un artista polifacètic que volia ser conegut com a pintor i dibuixant, i que ha acabat essent un dels autors més estimats de la tradició literària anglesa gràcies a la seva poesia desbaratada, de la qual és considerat el pioner, juntament amb un dels grans noms de les lletres europees: Lewis Carroll.
Lear va ser contractat a casa de Lord Stanley, que volia que li fes els dibuixos de la seva col·lecció zoològica. El pintor-poeta, però, va començar a escriure unes estrofes de cinc versos per divertir els fills del noble. Aquests poemets (coneguts com a limericks), cadascun acompanyat d’un dibuix que l’il·lustra, parlen de dones de nas inacabable, d’homes de barba esponerosa i plena d’ocells, de senyors que ballen amb els corbs, de dames que seuen sobre els esbarzers o d’homes tan prims que, per descuit, acaben dins d’un entrepà.
El que caracteritza aquests poemes no és, segons un dels principals especialistes en el nonsense, la manca absoluta de sentit ―com podríem deduir del títol anglès―, sinó la tensió que s’estableix entre el sentit i la manca de sentit. I aquest equilibri s’obté jugant amb el llenguatge, amb la lògica del discurs i, també, amb la prosòdia. En tot això Lear era, sens dubte, un mestre consumat. De fet, pocs anys després de la seva mort, un home tan perspicaç com G. K. Chesterton afirmava que la poesia de Lear no es pot considerar literatura satírica o humorística, perquè el nonsense implica una nova manera de reflectir la realitat. No és un mer caprici estètic, sinó una mirada atònita a un món que es governa sovint mitjançant regles incomprensibles. D’aquí, segurament, la seva pervivència i la seva sorprenent vigència.
