05.05.2018 - 22:00
«Durant la dècada dels cinquanta a les llars valencianes es prenia un plat d’arròs com a menjar de calent pel migdia. Només si els homes marxaven a treballar al camp (de sol a sol), el plat d’arròs es menjava de nit. L’arròs era l’aliment bàsic de la població, tant del litoral com de l’interior. Amb arròs, oli i uns pocs condiments vegetals i animals, n’hi havia per a alimentar una família. Aquests anys de mínims i amb poc de poc, però, es feien arrossos que ara poden semblar fantasies coquinàries, perquè són impossibles de reproduir. […] Fou durant aquesta època que a moltes cases valencianes es va substituir el safrà pel colorant. […]»
Amb aquest dir fresc, planer, rigorós i documentat, també sentimental, Josep Piera ens explica a El llibre daurat (Pòrtic) el bo i millor de la història, la tradició i el fer d’un plat que és bandera al País Valencià, la paella. Tal com diu el subtítol, és la història de la paella com no s’ha explicat mai. Llegiu-ne un fragment.
L’editor de Pòrtic, Josep Lluch, ens parla del volum:
Un homenatge valencià
«Joan Perucho no podrà llegir aquest ‘llibre daurat’ que ell va reclamar a Josep Piera que escrivís. Ara fa trenta anys, el creador de mons imaginaris i erudit gastrònom va proposar a l’escriptor de la Safor que escrivís ‘la història mai no escrita de la paella’. I en Piera ho ha fet, amb la lentitud amb què es fan les coses plaents. Entremig, ha publicat uns deu llibres de poemes, un parell de biografies, llibres memorialístics, narracions de viatges i un llibre de receptes familiars. La curiositat de Josep Piera no té límits.
El llibre que avui oferim als lectors és una obra enciclopèdica i alhora fastuosament sensual, divertida i amena. La paella vista com a menjar feliç, com a ritual íntim i com a símbol col·lectiu. Una celebració de la cultura popular de la nostra terra. Il·lustrat amb les fotografies i els documents més curiosos, el llibre captivarà els aficionats a la cuina, però també els lectors interessats en la tradició cultural europea.
Com arriba l’arròs a la península? Com el cuinaven els andalusins? I els jueus sefardites? De quina manera l’oli i el tomàquet esdevenen una alternativa al risotto milanès? Quina és la primera referència escrita de la ‘paella de València’? Com la descrivia Blasco Ibáñez? Quan passa a ser un menjar ciutadà? Quina relació hi tenien Orson Welles, Ernest Hemingway, Joan XXIII i Concha Piquer? I Joan Fuster? La paella és republicana, franquista o monàrquica?
Per saber-ne més i perquè la paella us agradi més encara i us evoqui dies feliços, us convidem a llegir aquest ‘llibre daurat’.»
