25.02.2023 - 21:40
Aquesta setmana entrant arribarà a les llibreries El llapis vermell, d’Oriol Molas (Edicions de 1984), una obra entre l’autobiografia i la novel·la policíaca o de venjança. La història s’esdevé arran d’una trobada d’ex-alumnes i és una denúncia social contra els abusos escolars en els internats religiosos a la dècada del 1980. El protagonista, autor de novel·les policíaques, es troba dècades després davant el seu abusador i els seus còmplices. Aquest fet va marcar durament la seva adolescència i el va convertir en l’home que és avui.
Oriol Molas (Camprodon, 1968) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Treballa en el sector editorial: FMR, Integral, Destino, RBA i Salvat, de la qual va ser director editorial durant més de quinze anys. Juntament amb Ferran Grau, és coautor de les novel·les de la sèrie Cazeneuve, ambientades a la Barcelona de principi del segle XX: Cazeneuve i la revenja dels desvalguts (Capital Books, 2018) i Cazeneuve i les clavegueres de la ciutat (Capital Books, 2019). Amb el conte Una bona lectura va guanyar ex aequo el XXXIII premi de narracions curtes Ferran Canyameres 2021.
Llegiu un fragment d’El llapis vermell, d’Oriol Molas (Edicions de 1984).
L’equip d’Edicions de 1984 explica per als lectors de VilaWeb:
“L’obra comença amb un sopar trenta-sis anys després del trauma de Lluís Molins, un autor de novel·les policíaques. La novel·la comença i no en sabem res, de Molins, només que té poques habilitats socials i que porta un llapis a la butxaca.
El protagonista és en un sopar d’antics companys de promoció, i a la taula, davant seu, hi ha Miquel Prats, un company que conserva el tarannà depredador de què feia gala a la infantesa. En aquesta trobada, Molins recorda, i a través de la memòria del protagonista arribem al dia que va canviar la vida de l’adolescent que era aleshores i que l’ha convertit en l’home que és avui. Prats té els ulls petits, la papada grossa, la maldat que ja tenia i que el va portar a fer el dany irreversible que va fer i a no penedir-se’n. Però Miquel Prats no estava sol, el van ajudar companys de classe que ara seuen a la mateixa taula.
El llapis vermell podria ser una història de policies, o una venjança, o una autobiografia: és una mica totes aquestes coses. També és un repàs a la memòria històrica recent que ens mostra la fragilitat de l’adolescència i les seves conseqüències en la vida adulta. A través d’un exercici crític, Oriol Molas presenta una denúncia social contra els abusos escolars en els internats religiosos a la dècada del 1980. Molas també és autor de Cazeneuve i la revenja dels desvalguts, i en aquest darrer llibre ens parla del silenci dels altres, del desemparament i del fracàs de l’educació d’aquell moment en l’àmbit de les emocions.”