24.02.2018 - 22:00
Es publica en català El Gólem de Gustav Meyrink (Més Llibres), en una traducció de Ramon Monton. L’editor, Ricard Vela, ens explica en el text ben documentat que segueix per què, tot i ser un clàssic de la literatura fantàstica, a l’estat espanyol ha passat tan desapercebuda. Una obra de la qual Vela recorda que és ‘de les més singulars del segle XX, segons Jorge Luis Borges, que és alhora fantàstica però literària, jueva però centreeuropea, popular però iniciàtica, onírica però comprensible, grotesca però espiritualista, i truculenta i plena de misteri, però també d’humor negre i de denúncia social. Un autèntic festí literari.’ Llegiu-ne un fragment.
Ricard Vela, editor de Més Llibres, ens explica:
«Juntament amb Dràcula (1897), de Bram Stoker, i Frankenstein o el modern Prometeu, de Mary Shelley (1818), El Gólem (1915) de Gustav Meyrink forma part d’una tríada fonamental de novel·les fantàstiques que han donat forma a sengles ‘criatures’ o ‘monstres’ i que no només s’han convertit en referents perennes del gènere, cadascuna a la seva manera i des de la seva pròpia època estètica, sinó que també han esdevingut obres clàssiques i part integrant tant de la cultura més literària com de la més popular, reforçades sovint per la seva fortuna cinematogràfica. Si bé no cal dir res de la celebritat de les dues primeres, que representen molt bé, respectivament, la novel·la gòtica i sobrenatural i el relat romàntic i de ciència-ficció incipient, El Gólem no ha tingut encara, si més no a casa nostra, una popularitat comparable, tot i que va ser un gran best-seller en alemany en la seva època, que existeix la joia fílmica del 1920 de Paul Wegener (es van perdre, per desgràcia, les dues versions prèvies del 1914 i el 1917) i que s’ha traduït a ‘gairebé’ totes les llengües de cultura del món. I ara, per fi, la podem llegir directament en català en una traducció excel·lent de Ramon Monton, que també signa una presentació prou informativa.
Els motius que El Gólem no sigui encara una obra excessivament coneguda i valorada al nostre país són diversos i en cap cas atribuïbles a la qualitat de l’obra. En primer lloc, és clar, no comptar amb una edició en català i, només des de fa pocs anys, amb alguna en castellà prou llegidora, ja que d’altres que encara corren van arribar de l’Amèrica Llatina fa força temps i no fan justícia a l’original. En segon lloc, el context històrico-polític. Cal tenir en compte que parlem d’un autor que no era jueu però que escriu una novel·la basada en un mite hebreu del gueto de Praga. Ni més ni menys que el gran mite jueu de l’ésser artificial (creat amb fang i una mica de màgia talmúdica), que tradicionalment defensava el poble d’Israel dels seus molts enemics i de les malvestats que ha patit a Europa des de temps immemorials. I no sembla que l’Espanya del segle XX, per no dir res del seu antisemitisme persistent, hagi estat un lloc per a acollir aquesta mena de llegendes amb els braços oberts, i menys encara si estaven elaborades per un escriptor que es va anar endinsant cada cop més en l’esoterisme i allunyant-se del cristianisme. Finalment, encara, la seva factura literària, ja que, a diferència de les altres dues (prou antigues per no representar un veritable perill ideològic i prou planeres des del punt estilístic), El Gólem, a més de ser un clàssic de la literatura fantàstica del segle XX, també és filla del seu temps i s’adscriu a l’escola expressionista, un corrent artístic que, recordem-ho, va ser qualificat de més ‘decadent’ que qualsevol altre per part dels feixismes i els autoritarismes diversos del segle passat, i que va tenir la seva raó de ser en el desassossec de la societat europea, per les carnisseries bèl·liques que van començar el 1914 i per la deshumanització progressiva de la societat moderna.
Perquè això també hi és present, a El Gólem, acabada de redactar en vigílies de l’esclat de la Primera Guerra Mundial i absolutament premonitòria, amb una transposició simbòlica de la funció executora i cega del Gólem, pel que fa a la transformació dels éssers humans en autòmats que fan les tasques que tenen encomanades, fins i tot contra la seva voluntat. I no oblidem que, de la mateixa ciutat, Praga, i del mateix caldo de cultiu i en les mateixes dates, en surt l’autor que es considera paradigmàtic d’aquest estranyament de l’home davant d’una modernitat que no comprèn, Franz Kafka, amb el qual Gustav Meyrink té molts punts de contacte.
Així doncs, no és estrany que el personatge del Gólem no hagi protagonitzat, encara, gaires remakes cinematogràfics o que no hagi estat adaptat (tot i que sí en altres llengües) en edicions juvenils diverses, com en el cas de Dràcula o del monstre de Frankenstein. Tanmateix, existeix un corrent de popularitat menys visible que l’ha incorporat de manera natural a moltes produccions culturals contemporànies, com ara els còmics o els jocs d’ordinador i de consola, i que fa que el personatge sigui d’allò més corrent, per exemple, per a tots aquells que algun cop s’hagin interessat per un fenomen que es diu Minecraft. Gent més aviat jove, naturalment.
Per a qualsevol, descobrir El Gólem, o llegir-lo per primer cop en català, pot ser un privilegi que es presenta rares vegades. Una de les obres més singulars del segle XX, segons Jorge Luis Borges, que és alhora fantàstica però literària, jueva però centreeuropea, popular però iniciàtica, onírica però comprensible, grotesca però espiritualista, i truculenta i plena de misteri però també d’humor negre i de denúncia social. Un autèntic festí literari.»
Ricard Vela, editor de Més Llibres.
