Avançament editorial: ‘El cartògraf d’absències’, de Mia Couto

Edicions del Periscopi publica la setmana entrant El cartògraf d’absències, darrer títol publicat de l’escriptor africà Mia Couto (Beira, Moçambic, 1955), un dels escriptors més importants en llengua portuguesa i l’autor moçambiquès més traduït. Amb aquesta novel·la va ser destacat amb el Premi Literari Manuel de Boaventura el 2021. La traducció al català és de Pere Comellas Casanova.

Llegiu el començament d’El cartògraf d’absències de Mia Couto, traduït per Pere Comellas Casanova (Edicions del Periscopi).

L’editor d’Edicions del Periscopi, Aniol Rafel, ens en parla a bastament:

“El 2019, Mia Couto va veure com el cicló Idai va arrasar Moçambic. Beira, la seva ciutat natal, va ser una de les més perjudicades, i el mateix Couto va quedar molt tocat per les afectacions de la catàstrofe. ‘Em sento com si m’haguessin arrancat part de la infància’, va dir aleshores. El desastre va ocórrer quan feia tot just sis anys de la mort del seu pare, Fernando Leite Couto, un poeta portuguès que l’any 1959 va exiliar-se a Moçambic, fugint de la dictadura de Salazar. Deixava una extensa obra escrita i un inesborrable llegat històric i polític. La figura del pare va ser i és determinant per a la formació de Mia Couto, escriptor que ha estat candidat al premi Nobel en més d’una ocasió i que és, també, un dels noms més reconeguts en la literatura en llengua portuguesa. La seva darrera novel·la, El cartògraf d’absències, sorgeix d’aquesta doble pèrdua: del dolor i la tristesa que va causar el cicló, i de l’enyor i la redescoberta de la figura paterna desapareguda.

El cartògraf d’absències la protagonitza en Diogo Santiago, un poeta reconegut i prestigiós professor universitari, que torna a Beira després d’anys d’absència per rebre un homenatge, i coneix una dona, la Liana, que resulta ser la néta de l’inspector de la PIDE (la policia secreta de Moçambic) que, quaranta anys enrere, va detenir el seu pare. La novel·la transcorre durant la guerra de la Independència i la devastació del cicló Idai: dues èpoques traumàtiques en què Moçambic va quedar assolat. Amb la seva habitual prosa poètica i lírica, Couto ens convida a un viatge en el temps per preservar la memòria i la història de la seva terra.

De Mia Couto, Gustau Nerín n’ha dit que ‘és capaç de trobar bellesa als llocs i les situacions més extrems’, i Xavier Montanyà, a VilaWeb mateix, deia amb encert que ‘la prosa de Couto t’inicia, t’indica el camí, és el camí, o els camins. Et relata el drama i el misteri, els absurds de la vida i les certeses de la mort. En el punt més profund de l’amargor i la desgràcia, ell hi troba tendresa i esperança, pensaments, actituds i reflexions que poden il·luminar la cosa més terrible, alhora que descobreix i ens regala les claus poètiques per a sobreviure, per a creure en un món que ve del punt més profund dels segles i que, de fet, tal com ell ens el presenta, encara està per construir’. Des de Periscopi, només podem afegir que és un dels autors més estimats de la casa. Savi, generós i murri, és un incansable picapedrer de somnis i un dels escriptors que millor dignifiquen l’ofici literari.”

Aniol Rafel, responsable d’Edicions del Periscopi