11.10.2015 - 02:00
L’editor Jordi Raventós d’Adesiara ens parla de la nova obra d’Adesiara que arribarà a les llibreries la setmana que ve: ‘Eduqueu els infants ben aviat en les lletres’, d’Erasme de Rotterdam, el llibre d’un clàssic que ara edita en català per primera vegada i que se’ns mostra tan vigent i tan necessari. Perquè malgrat la distància cronològica que ens separa d’Erasme (1466 – 1536), aquest autor ofereix també pel lector d’avui un assaig que pot ajudar a «educar» els joves en la cultura. A més, aquesta obra, en edició bilingüe, traduïda per primera vegada al català per Laura Cabré, també conté un pròleg punyent i polèmic i lúcid del pedagog i filòsof Gregorio Luri, un pensador que no deixa mai indiferent. Llegiu un fragment del llibre . (pdf).
Sobre ‘Eduqueu els infants ben aviat en les lletres’, l’editor Jordi Raventós ens diu:
Erasme de Rotterdam més necessari que mai
¿A quants dels nostres joves els sonen Virgili, Shakespeare o Goethe? ¿Quants han llegit Baudelaire, García Lorca o Rusiñol? Vivim una època complicadíssima per a les humanitats, però és cert que la cultura sempre ha estat amenaçada pels qui menyspreen allò que no coneixen. Són molts —massa— els que avui troben incompatible el progrés econòmic i les feines «productives» amb l’educació liberal i les bones lletres. Adalil de l’humanisme, Erasme ens ofereix amb ‘Eduqueu els infants ben aviat en les lletres’ —tot i la distància cronològica que ens en separa— un llibre idoni per «educar» els joves, però educar-los a fi que posseeixin una mínima cultura, uns valors dignes, i no siguin únicament, com fa la impressió que passa cada cop més, dipòsits de coneixements tecnològics mancats de fonaments sòlids.
Com afirma Gregorio Luri en l’admirable pròleg que encapçala l’obra, hi ha «un tipus humà cada vegada més freqüent en el món educatiu. Es caracteritza perquè no es molesta si li diem que està equivocat, però es deprimeix si descobreix que està antiquat. La seva pretensió és ser absolutament contemporani, i la manera de ser-ho és viure abocat al futur. A mi, però, em sembla que qui vol ser solament contemporani posa de manifest una escandalosa manca d’ambició. No hi ha dubte que Erasme no ens diu exactament el mateix a nosaltres que als seus coetanis, però aquest és precisament el tret característic d’un clàssic. Qui només parla als seus coetanis és solament un fenomen cronològic. En el clàssic reconeixem alguns interrogants que creiem exclusivament nostres, i d’aquesta manera ens traça el mapa de les permanències antropològiques, és a dir, de la naturalesa humana». En resum, és força corrent, en l’actualitat, que la persona confongui el que és nou amb el que és bo, i això no sempre és així.
Els consells d’Erasme als pares i als mestres, la condemna que fa de les males pràctiques en l’àmbit de l’ensenyament i la seva reivindicació de l’exercici intel·lectual dels infants constitueixen, entre moltes altres coses profitoses que ens regala aquest llibre, una guia indispensable per a una bona formació dels nostres fills. Llàstima que ells hagin de patir, esperem que no gaire temps, una llei educativa infame! Erasme no és pas nou —tot i que aquest llibre sí, traduït ara per primera vegada en català per Laura Cabré—, però és realment bo.
