Avançament editorial: ‘Eclipsi’, de Jo Nesbø

Dimecres arribarà a les llibreries una nova novel·la negra del noruec Jo Nesbø, Eclipsi (Proa), protagonitzada pel seu investigador més icònic, Harry Hole, que s’ha traslladat a Los Angeles amb la idea de beure fins a morir, arran que la seva vida a Oslo s’hagi fet miques. I ho hauria aconseguit, si no fos que també s’ha dedicat a protegir una vella glòria del cinema en problemes, la Lucille i, a canvi, n’ha tret un sostre, companyia i un vestit fet a mida. Mentrestant, a Oslo, dues noies han desaparegut i l’única cosa que les relaciona és que van assistir a la mateixa festa organitzada pel magnat Markus Røed. Quan troben assassinada una de les noies, els alts comandaments de la policia no volen ni sentir a parlar de fer tornar en Harry. En canvi, Markus Røed el vol contractar com a investigador privat per netejar el seu nom del cas.  La novel·la és traduïda per Laura Segarra Vidal.

Llegiu un fragment d’Eclipsi, de Jo Nesbø (Proa).

L’editor Jordi Rourera parla de l’obra i de l’autor:
“En els quatre anys que feia que Jo Nesbø no escrivia una nova novel·la de Harry Hole, el seu investigador estrella, hem comprovat com feia gala d’una versatilitat total dins el gènere criminal: bullent novel·la negra clàssica de tall americà només refredada per la neu escandinava (Sang a la neu), noir ambiental amb tocs existencialistes (Sol de sang), thriller criminal vestit de majestuosa tragèdia shakespeariana (El regne), o relats negres tan variats que també s’endinsen en el terreny del fantàstic i la distopia (L’home de la gelosia).

Però amb Eclipsi arriba la tretzena novel·la de la sèrie de Harry Hole, i això vol dir que torna la investigació d’un crim (com a mínim); la trama intricada plena de girs, imprevisible, sempre uns passos per davant del lector; personatges coneguts i nous, vius, cadascun amb la seva agenda pròpia i un passat construït novel·la a novel·la; diàlegs esmolats; l’humor per afluixar la pressió dramàtica al coll (una mica, agafem aire); els escenaris canviants fastuosament evocats i un criminal sofisticat i invencible. I, és clar, Harry Hole, el magnètic investigador ara en caiguda lliure, tan brillant com al·lèrgic a l’autoritat, ambigu, íntegre però terriblement imperfecte, amb més errors imperdonables a la consciència que cicatrius. Harry Hole és per al carisma dels protagonistes del gènere negre el que era la barra de platí-iridi per a la mesura del metre: un model immutable i perfecte amb què comparar-se.

I com en les millors sèries, hi ha una continuïtat que ve dels llibres anteriors i que no fa gens de falta saber per a submergir-se en aquest. L’equilibri just, en tot cas, per a fer venir ganes d’anar enrere i llegir-los tots.”