09.09.2023 - 21:50
“El meu diagnòstic és de fòbia social crònica, o sigui que tinc por de relacionar-me amb la gent. Jo, que fa vint anys que em dedico a l’entreteniment; jo, que fa vint anys que em poso sobre un ‘escenari’ cada dos per tres, a la tele, a la ràdio, fent presentacions en directe o gravades; jo, a qui veieu extravertit i sociable, tinc fòbia a les relacions socials. O sigui que, bàsicament, tinc por. O l’he tinguda. Bé, ja us aniré explicant com ho vaig descobrir i com ho hem tractat, tot això, perquè la cosa té tela.” El popular periodista i actor Roger de Gràcia explica per primera vegada la depressió que pateix d’ençà que van començar els primers símptomes, el dia que va fer deu anys. Digue’m boig, de Roger de Gràcia, arribarà a les llibreries el 13 de setembre.
Llegiu el primer capítol de Digue’m boig, de Roger de Gràcia (Columna)
L’editora de Columna, Glòria Gasch, ens parla d’alguns aspectes durant el procés de treball del llibre:
“El primer llibre que vaig publicar amb en Roger de Gràcia va ser Maleïts amics. Corria l’any 2004 i ell encara no havia fet els 30 anys. El llibre era una mena de balanç vital sobre l’amistat. Reconec que em va desconcertar una mica: hi faltava alguna peça en aquell relat per poder-lo copsar del tot. Disset anys després, l’any 2021, ens vam tornar a trobar, volia saber com estava i si tenia res de nou a explicar. Va ser llavors quan em va parlar de la malaltia mental que li van diagnosticar a vint-i-quatre anys i que patia des dels deu, la paternitat, la separació i nous reptes laborals que el sacsejaven. Les papallones a l’estómac van començar a aflorar, el llibre estava cantat, la peça del trencaclosques era aquella.
Hi ha molt pocs llibres que m’hagin costat d’editar i aquest n’ha estat un. El que li proposava era un autèntic martiri per a ell. L’exercici habitual d’un escriptor que implica emmirallar-se i escriure des de les entranyes era la seva pedra de Sísif, la mateixa que el llasta tots els dies de la seva vida carregant la malaltia a l’esquena. Però a en Roger l’únic que el preocupava era la seva mare, perquè no se sentís culpable del seu vent interior, com explica a la introducció, i també perquè en certa manera era escriure sobre ella.
El resultat és una narració brillant, colpidora, honesta, plena d’humor i d’autoparòdia. Digue’m boig és una carta d’amor a la mare, i també a en Pep, el seu fill. És un acte de generositat i coratge immens per a normalitzar una malaltia que encara suposa una xacra social. Riureu, plorareu i descobrireu un Roger de Gràcia nou, el de veritat, l’autèntic, el millor.”
Glòria Gasch, editora.
